Oferta de feina: cerquem tècnic/a d’educació
Cerquem tècnic/a d’educació i tallerista A la Unipau busquem a una persona per la vacant de tècnic/a d’educació i tallerista Tasques / Descripció del lloc de treball Realització de tallers per la Justícia Global a Centres educatius del Vallès. Donar suport en la redacció i disseny de subvencions. Elaboració, disseny i redacció de projectes educatius. Suport en la coordinació de la Biblioteca Humana si cal. Suport a l’organització i promoció d’altres actes de l’entitat si cal. Participació en espais en nom de la Unipau. Requisits Nivell alt de català. Experiència en disseny de material educatiu Experiència treballant amb joves. Formació específica/experiència en alguna d’aquestes àrees: Cultura de pau, drets humans i migracions, antiracisme, cooperació al desenvolupament, gènere i/o feminismes. Valorable Resident a una de les comarques del Vallès Coneixements del teixit associatiu i/o experiència en el tercer sector. Creativitat en la elaboració de recursos i continguts educatius. Habilitats i motivació per treballar en equip Capacitat d’adaptació en el dia a dia del si d’un equip professional reduït. Alt nivell d’organització i excel·lent capacitat de gestió. Experiència en pedagogia. Implicació i compromís amb el projecte. Capacitat de redacció de projectes de cooperació i EpD Carnet de conduir Sobre la plaça: Horari: Mitja jornada. Flexibilitat horària amb possibilitat de teletreballar. Lloc de treball: Sant Cugat del Vallès. Tipus de contracte: Indefinida (amb un període de prova de 6 mesos) Inici: Incorporació mitjans setembre de 2024 Retribució: 11.400 bruts/ anuals Interessats/des enviar CV i carta de motivació a projectes@unipau.org. Data límit: 11 de setembre de 2024
Celebrem els 40 anys de la Unipau amb teatre, música i sopar popular
40 anys d’educació per la pau Hem celebrat els 40 anys de la Unipau amb teatre, sopar popular i música a Sant Cugat del Vallès Foto del sopar popular amb SCAPS de elCugatenc. La família de la Unipau ens hem trobat a Sant Cugat del Vallès per celebrar els 40 anys de la Unipau, en el marc del Curs d’Estiu. Han estat anys plens d’educació per la pau, de conferències, monogràfics i projectes educatius que ens han permès compartir i debatre sobre la construcció de pau. La celebració ha estat organitzada amb els Amics de Pedra i Sang, que han fet la ‘Pregària de guerra’ de Mark Twain; SCAPS Sahara, que s’ha encarregat del sopar popular; i amb l’equip de Sotasons, que han estat les encarregades de muntar els concerts de Kaïro Life i DJ Soumeya i Narjess Saad. Història La Unipau va nèixer amb l’objectiu de generar un espai de reflexió i debat que s’acaba consolidant amb el Curs d’Estiu, una formació anual que aprofundeix sobre un tema relacionat amb la cultura de pau. Els impulsors d’aquesta escola són Frederic Roda Pérez, Arcadi Oliveres i Adolfo Pérez Esquivel. Amb el pas del temps, la Unipau ha anat generant altres espais de pensament crític com és el Seminari d’Hivern o les Nits Temàtiques. Per altra banda, la Unipau ha construït un projecte educatiu amb el que treballem l’educació per la pau en més de 10 instituts del Vallès i portem a les aules debats i reflexions al voltant de temes com l’antiracisme, el gènere o la identitat. Fotografies cedides pel mitjà elCugatenc.
Presentació de la 39a edició del Curs d’Estiu: enguany parlem de FRONTERES
Presentació del Curs d’Estiu 2024 El 12 de juny presentem el programa complet de la 39a edició del Curs d’Estiu a les 18 hores al Claustre del Monestir La presentació de la 39a edició del Curs d’Estiu FRONTERES. El recorregut de la violència, tindrà lloc al Museu del Monestir el 12 de juny a les 18 hores. Neus Sotomayor, presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, serà l’encarregada de presentar el programa complet del curs d’enguany. La jornada continuarà amb la conferència «La representació mediàtica de les migracions» amb l’Anna Surinyach Garcia, fotògrafa documental i editora gràfica de la revista 5W. La guerra d’Ucraïna ha provocat un dels moviments més grans de persones de les últimes dècades. Però no és l’únic, estem en el moment de la història en què més persones s’han vist obligades a deixar casa seva per diferents causes relacionades amb tota mena de violències. Les guerres, la pobresa, les fams i el canvi climàtic han fet que milions de famílies deixessin casa seva per poder continuar vivint. Tot i això, moltes vegades es troben amb murs físics, burocràtics i psicològics. Com explicar totes aquestes històries a través de les imatges? Programa complet ja disponible i inscripcions obertes El programa complet ja està diponible i les inscripcions obertes.
Acabem la tercera edició de la Biblioteca Humana
Acabem la tercera edició de la Biblioteca Humana amb més de 60 joves lectores La Biblioteca Humana és un projecte que apropa vivències en primera persona als i les més joves El 21 de març vam fer una nova edició de la Biblioteca Humana a Rubí. Més de 60 joves de la ciutat van poder escoltar les històries de les sis persones-llibre que hi van participar aquest any. Va ser una jornada intensa i emotiva que va arrencar a les 10 del matí a l’Ateneu de Rubí amb la benvinguda i presentació per part de l’equip de la Unipau (Neus Sotomayor, Juliana Sotelo, Juliana Otálvaro i Nass) i de la regidoria de Drets Socials de l’Ajuntament de Rubí, Mari Carmen Alarcón. Per què és important aquest projecte? Pensem que és necessari que els i les joves tinguin oportunitat d’escoltar vivències en primera persona perquè mostra unes realitats que sovint passen desapercebudes. En aquesta edició, les persones-llibre ens van apropar situacions de racisme, islamofòbia, transfòbia, masclisme i pressió estètica.
Memorial per la pau: acte de lliurament
La Unipau atorga el Memorial per la Pau Joan XXIII a Nadia Ghulam, i Prou complicitat amb Israel i Quico Gusi reben la Menció Frederic Roda La Universitat Internacional de la Pau, juntament amb l’Institut Víctor Seix de Polemologia, atorga cada any el Memorial per la Pau Joan XXIII i la Menció de reconeixement Frederic Roda a persones i entitats fortament compromeses amb la construcció de pau La Universitat Internacional de la Pau ha celebrat l’acte de lliurament del Memorial a la sede de lafede.cat amb la presència d’altres entitats per la pau L’acte ha començat amb la benvinguda per part de Neus Sotomayor, la presidenta de la Fundació, que ha destacat que el Memorial és el premi de pau més antic de Catalunya i continua sent important aquest reconeixement perquè és necessari que hi hagi persones i entitats que treballin per la cultura de pau. La presentació del Memorial és a càrrec d’Àlvar Roda, secretari del patronat de la Unipau, que ha recordat els inicis del Memorial, la feina de referents com Arcadi Oliveres o Joan Botam i el 40 aniversari de la Unipau en el 2024. El lliurament del Memorial ha continuat amb la lectura de Txell Roda del poema Joan vint-i-tres, catòlic i cristià, cosa que molts no han entès (De les “Cobles de Joan XXIII”) i l’actuació musical de David Menéndez de l’escola Fusió de Música i Dansa. L’acte ha continuat amb el lliurament de la Menció de reconeixement Frederic Roda 2023. Dani Gómez, tècnic d’Incidència a lafede.cat, és l’encarregat de llegir el panegíric sobre Prou complicitat amb Israel, la coalició d’entitats solidàries amb el poble palestí que ha rebut la Menció per la seva denúncia de la constant vulneració dels Drets Humans a Palestina. El guardó l’ha recollit Prou Complicitat amb Israel i ha iniciat la seva intervenció demanant un minut de silenci per tots els assassinats a Gaza. Agraeixen aquest reconeixement de la seva tasca per la construcció de la pau perquè els carrega d’energia i denuncien que la pau és un concepte pervertit pels governs i que Israel ha intentat apropiar-se. Prou Complicitat destaca que l’objectiu de la coalició és igualar una balança que fa més de 75 anys que està desnivellada. Han parlat de la necessitat de tallar complicitats i deixar Israel cada cop més sol i aïllat. Miquel Insausti, membre de FundiPau, ha estat l’encarregat de llegir en panegíric de Quico Gusi, reconegut amb la Menció pel seu compromís amb els valors de la cultura de pau que practicava cada dia tant en les relacions interpersonals i familiars com en la dedicació al llarg de tota la seva vida a FundiPau. El certificat l’ha recollit Lali Xiberta, companya de Quico Gusi, que ha recordat la feina per la pau i el desarmament de Gusi. Ell sempre ha estat compromés amb la pau i coherent amb les seves idees. Lali destaca que ha dedicat la seva vida a favor de la pau i ha participat de moviments com la campanya internacional per la prohibició d’armes nuclears de l’any 2010, que va viatjar a Viena. Seguidament, Martí Olivella, membre de Novact i impulsor del moviment noviolent a Catalunya, ha presentat la Nadia Ghulam, guardonada amb el Memorial per la Pau Joan XXIII 2023 pel seu treball en favor de la pau al seu país, independentment de qualsevol interès polític. Nadia Ghulam, escriptora i fundadora de l’entitat ‘Ponts per la Pau’ -que té per objectiu ajudar nenes i dones a l’Afganistan, així com facilitar la integració de les persones migrades al nostre país a través de l’educació- ha agraït el reconeixement perquè els afganesos i afganeses porten molts anys de feina. Ha explicat que cada bomba que tiren al món, destrueixen el nostre planeta i cal la pau per evitar-lo. Ha destacat que la feina per la pau ha de ser col·lectiva: “Per al concepte de solidaritat us han dit que s’han de donar diners a una ONG o donar roba o menjar. Però la gran solidaritat és visibilitzar les persones com jo, refugiades o dones, que són els futurs agents de canvi”.
Comiat a Susanna Pellicer
Comiat a Susanna Pellicer Avui ens hem d’acomiadar de la Susanna Pellicer, exregidora de Cooperació de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ens va acompanyar durant tot el seu primer mandat com a part del patronat de la Unipau. Sempre la recordarem amb molta estima i carinyo. Volem expressar el nostre més sentit condol a tota la seva família i persones estimades.
Seminari d’Hivern 2024: El canvi climàtic ens afecta a totes, però encara hi ha esperança
La XXI edició del Seminari d’Hivern la dediquem a parlar de Justícia Climàtica Una de les conclusions del Seminari és que el canvi climàtic ens afecta a totes, però encara hi ha esperança Ja està disponible tot el Seminari al nostre canal de Youtube A la primera taula del Seminari s’ha parlat de bones pràctiques en la construcció del relat des del periodisme amb Maribel Izcue i Elisenda Pallarés, amb la presentació de Miguel Pajares La presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, Neus Sotomayor, ha sigut l’encarregada de donar inici al Seminari d’Hivern, seguit de la presentació de Miguel Pajares, President d’honor de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. Ell ha presentat el Seminari d’Hivern 2024, que portava el títol “Justícia climàtica?”. Pajares ha definit aquest concepte com a equitat, Drets Humans i lluita d’igualtat. També ha detallat que el canvi climàtic està provocat pels països del Nord Global des de l’inici de la industrialització i qui més el pateixen són els països del Sud Global. La primera taula del seminari ha estat conduïda per les periodistes Maribel Izcue, de Sonda Internacional, i Elisenda Pallarés, de Climática, per parlar de bones pràctiques de la construcció del relat des del periodisme. Maribel Izcue, periodista de Sonda Internacional -un mitjà de comunicació independent que desenvolupa projectes de llarga durada en profunditat-, ha destacat que un dels reptes del periodisme és arribar més enllà del públic conscienciat i transmetre que és una crisi que ens afecta a totes, en el sentit ambiental, econòmic i social. Izcue preguntava: “com fem interessant el que és important?”. L’Elisenda Pallarés, periodista de Climatica -un mitjà d’actualitat especialitzat en informar sobre escalfament global, les seves causes i conseqüències-, ha posat en valor la importància del periodisme perquè “té una funció social i la societat té dret a estar ben informada”. Elisenda Pallarés també ha destacat l’esforçs dels mitjans contra les notícies falses, ja que hi ha moltes desinformacions sobre qüestions climàtiques que circulen ràpidament per les xarxes. Destaca la feina de molts mitjans que s’estan unint per combatre-les. La segona taula del Seminari d’Hivern continua parlant de justícia climàtica i problemes de la transició verda amb Gisela Torrents, tècnica de Justícia Climàtica i Drets Ambientals de l’Observatori DESCA, i Alfons Perez, investigador a l’Observatori del Deute en la Globalització Gisela Torrents ha definit la transició ecològica com a “l’esforç per modificar l’economia per descarbonitzar-la». Actualment, l’economia està lligada a combustibles fòssils i, per tant, qualsevol activitat econòmica implica emetre CO2. Torrents ha explicat en profunditat que la transició verda sovint xoca amb els Drets Humans perquè des del Nord Global es vol mantenir el que ja fem, però amb un canvi de tecnologia. És a dir, el Nord Global explota persones i medi ambient a l’hora d’extreure minerals: “Quan a Europa es fan polítiques per canviar a cotxe elèctric, es fa sabent que els minerals s’han d’importar de fora”. En aquesta línia, l’Alfons Perez ha destacat que “quant més sostenible és l’alternativa, més minerals es necessiten, i acaben esdevenint canvis de baixa transició ecològica”. Perez ha destacat que cal sortir de la centralitat del debat tecnològic en matèria de transició verda i plantejar alternatives. Per exemple, “treballar en la reducció de la jornada de treball és una política energètica: per produir i consumir menys i no generar materials superflus. Cal replantejar-se les necessitats”. La tercera taula es dedica a refugiats climàtics amb Sara Bourehiyi, de Ecologistas en Acción, i Javier Raboso, de Greenpeace Sara Bourehiyi proposa que, abans de parlar de refugiats, cal preguntar per què les persones es desplacen i si són desplaçaments forçosos. Bourehiyi ha exposat la situació del Delta de l’Ebre i de la Manga del Mar Menor com a exemples de zones del nostre territori ja afectades pel canvi climàtic i qüestiona, en un suposat futur, “quin estatus rebrien les persones que hagin de migrar d’aquestes zones: serien refugiats, migrants o refugiats ambientals…?”. Javier Raboso ha tancat el seminari informant que hi ha un bon percentatge de població negacionista del canvi climàtic, però es pot confirmar amb evidències científiques que estem en situació crítica, tot i que encara hi ha esperança.
La Unipau ret homenatge a la periodista palestina Shireen Abu Akleh
La Unipau ret homenatge a la periodista palestina Shireen Abu Akleh en la Diada de la Noviolència “Per imposar definitivament el relat monstruós dels vencedors, cal instaurar la mentida. En aquest moment, el testimoni de la realitat, el periodista, esdevé objectiu de guerra” L’objectiu de la diada ha estat denunciar que els atacs contra periodistes són atacs contra la llibertat d’informació Aquest diumenge, la Unipau ha commemorat la Diada de la Noviolència a Sant Cugat recordant la periodista palestina Shireen Abu Akleh, assassinada per l’exèrcit d’Israel al 2022 durant la cobertura d’una incursió militar a Jenin (Palestina). Shireen Abu Akleh era una de les periodistes referents en àrab i va ser de les primeres corresponsals a informar des de Palestina per Al Jazeera. La Diada per la Noviolència de la Unipau ha començat amb la presentació de la Diada per part de la Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau, recordant que aquest dia es commemora el llegat de Mahatma Gandhi en l’aniversari del seu assassinat el 30 de gener de 1948. La Gemma Aristoy, regidora de Cooperació, també ha destacat que activitats com la diada per la noviolència “ens sensibilitzen i ens formen per a millorar com a societat”. La jornada ha continuat amb els manifestos de les periodistes santcugatenques Anna González, de Cugat Mèdia, el Jordi Pascual, de El Cugatenc, i la Laura Grau, del Tot Sant Cugat, en què han assenyalat la importància del periodisme local per poder explicar de ben a prop i en primera persona la realitat: “Els periodistes fem el mateix a Gaza que a Sant Cugat, tot i que el context és molt diferent, però els periodistes d’allà estan fent el mateix periodisme local que estem fent aquí; i el que hem d’intentar és que el periodisme que des d’aquí intentem que sigui construcció de pau també sigui el periodisme de construcció de pau que fan des d’allà. Malgrat l’intent, veiem que això és molt difícil perquè va en contra dels poders, va en contra dels relats, i això ens posa en una situació d’amenaça, que no només és l’amenaça a la vida d’una o d’unes persones, sinó que és una amenaça a una solució democràtica i pacífica de conflictes com la que demanem a les nostres societats, però sobretot en aquelles societats que tenen un conflicte armat latent”, afegia Jordi Pascual. Després de les seves intervencions ha començat l’escenificació, creada per l’Àlvar Roda. A la Rambla del Celler ha sonat una forta explosió i els periodistes han caigut a terra, amb l’objectiu de recordar els periodistes assassinats i desplaçats forçosament al món. Ha estat un acte molt emotiu i representatiu del que suposa explicar la realitat del periodisme d’arreu del món. Per últim i amb els periodistes estirats a terra, la periodista Jessica Sotodosos ha llegit un text de José María Perceval per a presentar la periodista homenatjada: “Jo, Shireen Abu Akleh, vaig animar molts dels meus compatriotes a seguir el camí de la informació per denunciar i descobrir l’ocupació, els seus paranys, enganyifes i trampes. He estat la pionera d’una generació de dones periodistes que van trencar amb un tabú professional molt estès indicant que el periodisme era una professió perillosa i, per tant, viril. Jo vaig mostrar que les dones també podien informar des del lloc del conflicte”. L’objectiu de la Unipau en aquesta Diada ha estat denunciar que els atacs contra periodistes són atacs contra la llibertat d’informació i són tàctiques planificades per amagar la realitat del que està passant: “Hi ha moltes lògiques justificades pels raonaments perversos dels violents. La lògica de les armes és eliminar l’enemic, la lògica de les destruccions d’habitatges és terroritzar la població civil. Però, per imposar definitivament el relat monstruós dels vencedors, cal instaurar la mentida. En aquest moment, el testimoni de la realitat, el periodista, esdevé objectiu de guerra”. L’acte ha acabat amb una actuació musical de David Menéndez, de l’escola Fusió de Sant Cugat. Reporteros Sin Fronteras i 3cat han participat de l’acte cedint-nos les armilles. La Unipau ha exposat aquest diumenge les peces artístiques creades per l’alumnat que ha participat en el Dia Escolar per la Noviolència i la Pau 2024 La Diada per la Noviolència també ha estat protagonitzada per l’entrega del diploma a millor disseny del logo del DENIP 2024, per part de la Juliana Sotelo, coordinadora de projectes de la Unipau, i l’Aina Ache, professora de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat, a l’estudiant Laura Monge. Durant tot el dia, també s’ha fet una exposició amb les diferents peces artístiques que ha creat al llarg de tres tallers l’alumnat de 4rt de primària de diverses escoles públiques de la ciutat de Sant Cugat que han participat en el Dia Escolar per la Noviolència i la Pau 2024 (DENIP). La instal·lació artística del DENIP d’aquest any es dedica al 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans En commemoració al 75è aniversari de la declaració dels Drets Humans, per a aquesta edició s’ha treballat amb el lema: “Els drets de les nenes i els nens són drets humans”. Els Drets Humans han estat un referent al qual s’aspira com a humanitat i permeten tenir una base per a plantejar-se una vida digna sense cap distinció. Dins de la concepció de Drets Humans i el Dret a la Vida en tota la seva manifestació, els drets de les nenes i els nens són un pilar perquè les societats es construeixin des del respecte i la dignitat per la vida i per les infàncies. La proposta pedagògica feta entre la Unipau i l’Escola d’art i disseny de Sant Cugat, amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, va abordar la importància dels Drets Humans i la seva adaptació a les necessitats i vulnerabilitats de les nenes i els nens. S’ha realitzat el decàleg de drets que elles i ells de manera creativa van proposar.
Ja estan obertes les inscripcions per a la XXI edició del Seminari de Pensament per la Pau: Justícia Climàtica?
XXI edició del Seminari de Pensament per la Pau: Justícia Climàtica? El 16 i 17 de febrer, la Casa de Cultura acollirà la nova edició del Seminari d’Hivern Al llarg dels dos dies del Seminari de Pensament per la Pau explorarem els efectes del canvi climàtic en la societat i com rebem aquesta informació per part dels mitjans de comunicació. La justícia climàtica té com a objectiu posar en el centre la igualtat i els drets humans en la presa de decisions i d’accions en matèria de canvi climàtic. Aquesta és una realitat que ja ens afecta: sequeres, incendis forestals, fenòmens meteorològics extrems, altes tempratures o pèrdua de biodiversitat. Les encarregades de parlar d’aquest tema seran Maribel Izcue, Elisenda Pallarés, Gisela Torrents, Alfons Perez, Javier Raboso i Sara Boureiyi. El Seminari començarà el dia 16 de febrer a les 18 hores i continuarà el dissabte 17 de febrer a partir de les 10 hores a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès. Les inscripcions ja estan obertes. Inscripcions Programa
La Unipau celebra 40 anys d’educació per la pau i la justícia global
La Unipau celebra 40 anys d’educació per la pau i la justícia global El 6 de juliol farem la festa dels 40 anys amb l’objectiu de reunir totes les persones que han participat i participen de la Unipau La Unipau ja hem engegat aquest nou any amb amb la presentació de les activitats previstes pel 2024, en què fem fa 40 anys d’educació per la pau i la justícia global. Hi han participat la Gemma Aristoy (regidora de Drets Socials, Feminismes, Igualtat i Cooperació), la Neus Sotomayor (presidenta de la Unipau) i l’Arés Perceval (directora de la Unipau). La Universitat Internacional de la Pau (Unipau) va néixer l’any 1984 amb l’objectiu de crear les condicions i facilitar les eines necessàries per a la formació, el debat, l’intercanvi d’opinions i experiències sobre conflictes i construcció de pau. Aquesta neix arran d’una iniciativa de Frederic Roda Pérez (del que aquest any fa 100 anys del seu naixement) i Arcadi Oliveres a través de l’Institut Víctor Seix de Polemologia i d’Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau. Actualment, té un patronat del qual Neus Sotomayor és la presidenta i Pérez Esquivel, el president honorífic. L’Ajuntament de Sant Cugat també va apostar pel projecte des dels inicis. Al llarg d’aquests 40 anys, hem anat incorporant i implementant nous projectes, a més a més del Curs d’Estiu, com ara els Seminaris d’Hivern de Pensament per la pau o les Nits temàtiques. El projecte educatiu de la Unipau també ha anat creixent a través del projecte Teixint Xarxes i la Biblioteca Humana i amb la recent creació del Congrés de Joves per la Pau, que enguany es durà a terme la 2a edició. La Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau, ha afegit: “Estaria bé dir que ja no necessitem una universitat tan concreta en la construcció de pau, però la realitat és que és cada vegada és més necessària”. La Gemma Aristoy, regidora de Drets Socials, ha destacat la importància del treball de la Unipau: “Sant cugat som una ciutat privilegiada amb el naixement, el creixement i l’arrelament de l’entitat. Parlar de la Unipau és parlar de compromís i inquietuds amb les activitats i projectes que han anat desenvolupant al llarg d’aquests 40 anys”. El 6 de juliol se celebrarà la festa dels 40 ANYS de la Unipau amb l’objectiu de fer un espai de trobada per a totes les persones que han participat i participen de la Unipau, ha dit l’Arés Perceval.