ACTUALITAT

unipau

Celebrem els 40 anys de la Unipau amb teatre, música i sopar popular

40 anys d’educació per la pau Hem celebrat els 40 anys de la Unipau amb teatre, sopar popular i música a Sant Cugat del Vallès Foto del sopar popular amb SCAPS de elCugatenc. La família de la Unipau ens hem trobat a Sant Cugat del Vallès per celebrar els 40 anys de la Unipau, en el marc del Curs d’Estiu. Han estat anys plens d’educació per la pau, de conferències, monogràfics i projectes educatius que ens han permès compartir i debatre sobre la construcció de pau. La celebració ha estat organitzada amb els Amics de Pedra i Sang, que han fet la ‘Pregària de guerra’ de Mark Twain; SCAPS Sahara, que s’ha encarregat del sopar popular; i amb l’equip de Sotasons, que han estat les encarregades de muntar els concerts de Kaïro Life i DJ Soumeya i Narjess Saad. Història La Unipau va nèixer amb l’objectiu de generar un espai de reflexió i debat que s’acaba consolidant amb el Curs d’Estiu, una formació anual que aprofundeix sobre un tema relacionat amb la cultura de pau. Els impulsors d’aquesta escola són Frederic Roda Pérez, Arcadi Oliveres i Adolfo Pérez Esquivel. Amb el pas del temps, la Unipau ha anat generant altres espais de pensament crític com és el Seminari d’Hivern o les Nits Temàtiques. Per altra banda, la Unipau ha construït un projecte educatiu amb el que treballem l’educació per la pau en més de 10 instituts del Vallès i portem a les aules debats i reflexions al voltant de temes com l’antiracisme, el gènere o la identitat.   Fotografies cedides pel mitjà elCugatenc. 

LLEGEIX LA NOTÍCIA
Curs d'Estiu 2024 UNIPAU
unipau

Presentació de la 39a edició del Curs d’Estiu: enguany parlem de FRONTERES

Presentació del Curs d’Estiu 2024 El 12 de juny presentem el programa complet de la 39a edició del Curs d’Estiu a les 18 hores al Claustre del Monestir La presentació de la 39a edició del Curs d’Estiu FRONTERES. El recorregut de la violència, tindrà lloc al Museu del Monestir el 12 de juny a les 18 hores. Neus Sotomayor, presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, serà l’encarregada de presentar el programa complet del curs d’enguany. La jornada continuarà amb la conferència «La representació mediàtica de les migracions» amb l’Anna Surinyach Garcia, fotògrafa documental i editora gràfica de la revista 5W. La guerra d’Ucraïna ha provocat un dels moviments més grans de persones de les últimes dècades. Però no és l’únic, estem en el moment de la història en què més persones s’han vist obligades a deixar casa seva per diferents causes relacionades amb tota mena de violències. Les guerres, la pobresa, les fams i el canvi climàtic han fet que milions de famílies deixessin casa seva per poder continuar vivint. Tot i això, moltes vegades es troben amb murs físics, burocràtics i psicològics. Com explicar totes aquestes històries a través de les imatges? Programa complet ja disponible i inscripcions obertes El programa complet ja està diponible i les inscripcions obertes.

LLEGEIX LA NOTÍCIA
unipau

Acabem la tercera edició de la Biblioteca Humana

Acabem la tercera edició de la Biblioteca Humana amb més de 60 joves lectores La Biblioteca Humana és un projecte que apropa vivències en primera persona als i les més joves El 21 de març vam fer una nova edició de la Biblioteca Humana a Rubí. Més de 60 joves de la ciutat van poder escoltar les històries de les sis persones-llibre que hi van participar aquest any. Va ser una jornada intensa i emotiva que va arrencar a les 10 del matí a l’Ateneu de Rubí amb la benvinguda i presentació per part de l’equip de la Unipau (Neus Sotomayor, Juliana Sotelo, Juliana Otálvaro i Nass) i de la regidoria de Drets Socials de l’Ajuntament de Rubí, Mari Carmen Alarcón. Per què és important aquest projecte? Pensem que és necessari que els i les joves tinguin oportunitat d’escoltar vivències en primera persona perquè mostra unes realitats que sovint passen desapercebudes. En aquesta edició, les persones-llibre ens van apropar situacions de racisme, islamofòbia, transfòbia, masclisme i pressió estètica.

LLEGEIX LA NOTÍCIA
unipau

Memorial per la pau: acte de lliurament

La Unipau atorga el Memorial per la Pau Joan XXIII a Nadia Ghulam, i Prou complicitat amb Israel i Quico Gusi reben la Menció Frederic Roda La Universitat Internacional de la Pau, juntament amb l’Institut Víctor Seix de Polemologia, atorga cada any el Memorial per la Pau Joan XXIII i la Menció de reconeixement Frederic Roda a persones i entitats fortament compromeses amb la construcció de pau La Universitat Internacional de la Pau ha celebrat l’acte de lliurament del Memorial a la sede de lafede.cat amb la presència d’altres entitats per la pau L’acte ha començat amb la benvinguda per part de Neus Sotomayor, la presidenta de la Fundació, que ha destacat que el Memorial és el premi de pau més antic de Catalunya i continua sent important aquest reconeixement perquè és necessari que hi hagi persones i entitats que treballin per la cultura de pau. La presentació del Memorial és a càrrec d’Àlvar Roda, secretari del patronat de la Unipau, que ha recordat els inicis del Memorial, la feina de referents com Arcadi Oliveres o Joan Botam i el 40 aniversari de la Unipau en el 2024. El lliurament del Memorial ha continuat amb la lectura de Txell Roda del poema Joan vint-i-tres, catòlic i cristià, cosa que molts no han entès (De les “Cobles de Joan XXIII”) i l’actuació musical de David Menéndez de l’escola Fusió de Música i Dansa. L’acte ha continuat amb el lliurament de la Menció de reconeixement Frederic Roda 2023. Dani Gómez, tècnic d’Incidència a lafede.cat, és l’encarregat de llegir el panegíric sobre Prou complicitat amb Israel, la coalició d’entitats solidàries amb el poble palestí que ha rebut la Menció per la seva denúncia de la constant vulneració dels Drets Humans a Palestina.  El guardó l’ha recollit Prou Complicitat amb Israel i ha iniciat la seva intervenció demanant un minut de silenci per tots els assassinats a Gaza. Agraeixen aquest reconeixement de la seva tasca per la construcció de la pau perquè els carrega d’energia i denuncien que la pau és un concepte pervertit pels governs i que Israel ha intentat apropiar-se. Prou Complicitat destaca que l’objectiu de la coalició és igualar una balança que fa més de 75 anys que està desnivellada. Han parlat de la necessitat de tallar complicitats i deixar Israel cada cop més sol i aïllat. Miquel Insausti, membre de FundiPau, ha estat l’encarregat de llegir en panegíric de Quico Gusi, reconegut amb la Menció pel seu compromís amb els valors de la cultura de pau que practicava cada dia tant en les relacions interpersonals i familiars com en la dedicació al llarg de tota la seva vida a FundiPau.  El certificat l’ha recollit Lali Xiberta, companya de Quico Gusi, que ha recordat la feina per la pau i el desarmament de Gusi. Ell sempre ha estat compromés amb la pau i coherent amb les seves idees. Lali destaca que ha dedicat la seva vida a favor de la pau i ha participat de moviments com la campanya internacional per la prohibició d’armes nuclears de l’any 2010, que va viatjar a Viena. Seguidament, Martí Olivella, membre de Novact i impulsor del moviment noviolent a Catalunya, ha presentat la Nadia Ghulam, guardonada amb el Memorial per la Pau Joan XXIII 2023 pel seu treball en favor de la pau al seu país, independentment de qualsevol interès polític.  Nadia Ghulam, escriptora i fundadora de l’entitat ‘Ponts per la Pau’ -que té per objectiu ajudar nenes i dones a l’Afganistan, així com facilitar la integració de les persones migrades al nostre país a través de l’educació- ha agraït el reconeixement perquè els afganesos i afganeses porten molts anys de feina. Ha explicat que cada bomba que tiren al món, destrueixen el nostre planeta i cal la pau per evitar-lo. Ha destacat que la feina per la pau ha de ser col·lectiva: “Per al concepte de solidaritat us han dit que s’han de donar diners a una ONG o donar roba o menjar. Però la gran solidaritat és visibilitzar les persones com jo, refugiades o dones, que són els futurs agents de canvi”.

LLEGEIX LA NOTÍCIA
unipau

Comiat a Susanna Pellicer

Comiat a Susanna Pellicer Avui ens hem d’acomiadar de la Susanna Pellicer, exregidora de Cooperació de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ens va acompanyar durant tot el seu primer mandat com a part del patronat de la Unipau. Sempre la recordarem amb molta estima i carinyo. Volem expressar el nostre més sentit condol a tota la seva família i persones estimades.

LLEGEIX LA NOTÍCIA
unipau

Seminari d’Hivern 2024: El canvi climàtic ens afecta a totes, però encara hi ha esperança

La XXI edició del Seminari d’Hivern la dediquem a parlar de Justícia Climàtica Una de les conclusions del Seminari és que el canvi climàtic ens afecta a totes, però encara hi ha esperança Ja està disponible tot el Seminari al nostre canal de Youtube A la primera taula del Seminari s’ha parlat de bones pràctiques en la construcció del relat des del periodisme amb Maribel Izcue i Elisenda Pallarés, amb la presentació de Miguel Pajares La presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, Neus Sotomayor, ha sigut l’encarregada de donar inici al Seminari d’Hivern, seguit de la presentació de Miguel Pajares, President d’honor de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. Ell ha presentat el Seminari d’Hivern 2024, que portava el títol “Justícia climàtica?”. Pajares ha definit aquest concepte com a equitat, Drets Humans i lluita d’igualtat. També ha detallat que el canvi climàtic està provocat pels països del Nord Global des de l’inici de la industrialització i qui més el pateixen són els països del Sud Global. La primera taula del seminari ha estat conduïda per les periodistes Maribel Izcue, de Sonda Internacional, i Elisenda Pallarés, de Climática, per parlar de bones pràctiques de la construcció del relat des del periodisme. Maribel Izcue, periodista de Sonda Internacional -un mitjà de comunicació independent que desenvolupa projectes de llarga durada en profunditat-, ha destacat que un dels reptes del periodisme és arribar més enllà del públic conscienciat i transmetre que és una crisi que ens afecta a totes, en el sentit ambiental, econòmic i social. Izcue preguntava: “com fem interessant el que és important?”.  L’Elisenda Pallarés, periodista de Climatica -un mitjà d’actualitat especialitzat en informar sobre escalfament global, les seves causes i conseqüències-, ha posat en valor la importància del periodisme perquè “té una funció social i la societat té dret a estar ben informada”. Elisenda Pallarés també ha destacat l’esforçs dels mitjans contra les notícies falses, ja que hi ha moltes desinformacions sobre qüestions climàtiques que circulen ràpidament per les xarxes. Destaca la feina de molts mitjans que s’estan unint per combatre-les. La segona taula del Seminari d’Hivern continua parlant de justícia climàtica i problemes de la transició verda amb Gisela Torrents, tècnica de Justícia Climàtica i Drets Ambientals de l’Observatori DESCA, i Alfons Perez, investigador a l’Observatori del Deute en la Globalització Gisela Torrents ha definit la transició ecològica com a “l’esforç per modificar l’economia per descarbonitzar-la». Actualment, l’economia està lligada a combustibles fòssils i, per tant, qualsevol activitat econòmica implica emetre CO2. Torrents ha explicat en profunditat que la transició verda sovint xoca amb els Drets Humans perquè des del Nord Global es vol mantenir el que ja fem, però amb un canvi de tecnologia. És a dir, el Nord Global explota persones i medi ambient a l’hora d’extreure minerals: “Quan a Europa es fan polítiques per canviar a cotxe elèctric, es fa sabent que els minerals s’han d’importar de fora”. En aquesta línia, l’Alfons Perez ha destacat que “quant més sostenible és l’alternativa, més minerals es necessiten, i acaben esdevenint canvis de baixa transició ecològica”. Perez ha destacat que cal sortir de la centralitat del debat tecnològic en matèria de transició verda i plantejar alternatives. Per exemple, “treballar en la reducció de la jornada de treball és una política energètica: per produir i consumir menys i no generar materials superflus. Cal replantejar-se les necessitats”.  La tercera taula es dedica a refugiats climàtics amb Sara Bourehiyi, de Ecologistas en Acción, i Javier Raboso, de Greenpeace Sara Bourehiyi proposa que, abans de parlar de refugiats, cal preguntar per què les persones es desplacen i si són desplaçaments forçosos. Bourehiyi ha exposat la situació del Delta de l’Ebre i de la Manga del Mar Menor com a exemples de zones del nostre territori ja afectades pel canvi climàtic i qüestiona, en un suposat futur, “quin estatus rebrien les persones que hagin de migrar d’aquestes zones: serien refugiats, migrants o refugiats ambientals…?”. Javier Raboso ha tancat el seminari informant que hi ha un bon percentatge de població negacionista del canvi climàtic, però es pot confirmar amb evidències científiques que estem en situació crítica, tot i que encara hi ha esperança.

LLEGEIX LA NOTÍCIA
NO HI HA MÉS NOTÍCIES