Seminari d’Hivern 2024: El canvi climàtic ens afecta a totes, però encara hi ha esperança

La XXI edició del Seminari d’Hivern la dediquem a parlar de Justícia Climàtica Una de les conclusions del Seminari és que el canvi climàtic ens afecta a totes, però encara hi ha esperança Ja està disponible tot el Seminari al nostre canal de Youtube A la primera taula del Seminari s’ha parlat de bones pràctiques en la construcció del relat des del periodisme amb Maribel Izcue i Elisenda Pallarés, amb la presentació de Miguel Pajares La presidenta de la Universitat Internacional de la Pau, Neus Sotomayor, ha sigut l’encarregada de donar inici al Seminari d’Hivern, seguit de la presentació de Miguel Pajares, President d’honor de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. Ell ha presentat el Seminari d’Hivern 2024, que portava el títol “Justícia climàtica?”. Pajares ha definit aquest concepte com a equitat, Drets Humans i lluita d’igualtat. També ha detallat que el canvi climàtic està provocat pels països del Nord Global des de l’inici de la industrialització i qui més el pateixen són els països del Sud Global. La primera taula del seminari ha estat conduïda per les periodistes Maribel Izcue, de Sonda Internacional, i Elisenda Pallarés, de Climática, per parlar de bones pràctiques de la construcció del relat des del periodisme. Maribel Izcue, periodista de Sonda Internacional -un mitjà de comunicació independent que desenvolupa projectes de llarga durada en profunditat-, ha destacat que un dels reptes del periodisme és arribar més enllà del públic conscienciat i transmetre que és una crisi que ens afecta a totes, en el sentit ambiental, econòmic i social. Izcue preguntava: “com fem interessant el que és important?”.  L’Elisenda Pallarés, periodista de Climatica -un mitjà d’actualitat especialitzat en informar sobre escalfament global, les seves causes i conseqüències-, ha posat en valor la importància del periodisme perquè “té una funció social i la societat té dret a estar ben informada”. Elisenda Pallarés també ha destacat l’esforçs dels mitjans contra les notícies falses, ja que hi ha moltes desinformacions sobre qüestions climàtiques que circulen ràpidament per les xarxes. Destaca la feina de molts mitjans que s’estan unint per combatre-les. La segona taula del Seminari d’Hivern continua parlant de justícia climàtica i problemes de la transició verda amb Gisela Torrents, tècnica de Justícia Climàtica i Drets Ambientals de l’Observatori DESCA, i Alfons Perez, investigador a l’Observatori del Deute en la Globalització Gisela Torrents ha definit la transició ecològica com a “l’esforç per modificar l’economia per descarbonitzar-la». Actualment, l’economia està lligada a combustibles fòssils i, per tant, qualsevol activitat econòmica implica emetre CO2. Torrents ha explicat en profunditat que la transició verda sovint xoca amb els Drets Humans perquè des del Nord Global es vol mantenir el que ja fem, però amb un canvi de tecnologia. És a dir, el Nord Global explota persones i medi ambient a l’hora d’extreure minerals: “Quan a Europa es fan polítiques per canviar a cotxe elèctric, es fa sabent que els minerals s’han d’importar de fora”. En aquesta línia, l’Alfons Perez ha destacat que “quant més sostenible és l’alternativa, més minerals es necessiten, i acaben esdevenint canvis de baixa transició ecològica”. Perez ha destacat que cal sortir de la centralitat del debat tecnològic en matèria de transició verda i plantejar alternatives. Per exemple, “treballar en la reducció de la jornada de treball és una política energètica: per produir i consumir menys i no generar materials superflus. Cal replantejar-se les necessitats”.  La tercera taula es dedica a refugiats climàtics amb Sara Bourehiyi, de Ecologistas en Acción, i Javier Raboso, de Greenpeace Sara Bourehiyi proposa que, abans de parlar de refugiats, cal preguntar per què les persones es desplacen i si són desplaçaments forçosos. Bourehiyi ha exposat la situació del Delta de l’Ebre i de la Manga del Mar Menor com a exemples de zones del nostre territori ja afectades pel canvi climàtic i qüestiona, en un suposat futur, “quin estatus rebrien les persones que hagin de migrar d’aquestes zones: serien refugiats, migrants o refugiats ambientals…?”. Javier Raboso ha tancat el seminari informant que hi ha un bon percentatge de població negacionista del canvi climàtic, però es pot confirmar amb evidències científiques que estem en situació crítica, tot i que encara hi ha esperança.

La Unipau ret homenatge a la periodista palestina Shireen Abu Akleh

Diada per la Noviolència 2024: Shireen Abu Akleh

La Unipau ret homenatge a la periodista palestina Shireen Abu Akleh en la Diada de la Noviolència “Per imposar definitivament el relat monstruós dels vencedors, cal instaurar la mentida. En aquest moment, el testimoni de la realitat, el periodista, esdevé objectiu de guerra” L’objectiu de la diada ha estat denunciar que els atacs contra periodistes són atacs contra la llibertat d’informació Aquest diumenge, la Unipau ha commemorat la Diada de la Noviolència a Sant Cugat recordant la periodista palestina Shireen Abu Akleh, assassinada per l’exèrcit d’Israel al 2022 durant la cobertura d’una incursió militar a Jenin (Palestina). Shireen Abu Akleh era una de les periodistes referents en àrab i va ser de les primeres corresponsals a informar des de Palestina per Al Jazeera. La Diada per la Noviolència de la Unipau ha començat amb la presentació de la Diada per part de la Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau, recordant que aquest dia es commemora el llegat de Mahatma Gandhi en l’aniversari del seu assassinat el 30 de gener de 1948. La Gemma Aristoy, regidora de Cooperació, també ha destacat que activitats com la diada per la noviolència “ens sensibilitzen i ens formen per a millorar com a societat”. La jornada ha continuat amb els manifestos de les periodistes santcugatenques Anna González, de Cugat Mèdia, el Jordi Pascual, de El Cugatenc, i la Laura Grau, del Tot Sant Cugat, en què han assenyalat la importància del periodisme local per poder explicar de ben a prop i en primera persona la realitat: “Els periodistes fem el mateix a Gaza que a Sant Cugat, tot i que el context és molt diferent, però els periodistes d’allà estan fent el mateix periodisme local que estem fent aquí; i el que hem d’intentar és que el periodisme que des d’aquí intentem que sigui construcció de pau també sigui el periodisme de construcció de pau que fan des d’allà. Malgrat l’intent, veiem que això és molt difícil perquè va en contra dels poders, va en contra dels relats, i això ens posa en una situació d’amenaça, que no només és l’amenaça a la vida d’una o d’unes persones, sinó que és una amenaça a una solució democràtica i pacífica de conflictes com la que demanem a les nostres societats, però sobretot en aquelles societats que tenen un conflicte armat latent”, afegia Jordi Pascual. Després de les seves intervencions ha començat l’escenificació, creada per l’Àlvar Roda. A la Rambla del Celler ha sonat una forta explosió i els periodistes han caigut a terra, amb l’objectiu de recordar els periodistes assassinats i desplaçats forçosament al món. Ha estat un acte molt emotiu i representatiu del que suposa explicar la realitat del periodisme d’arreu del món. Per últim i amb els periodistes estirats a terra, la periodista Jessica Sotodosos ha llegit un text de José María Perceval per a presentar la periodista homenatjada: “Jo, Shireen Abu Akleh, vaig animar molts dels meus compatriotes a seguir el camí de la informació per denunciar i descobrir l’ocupació, els seus paranys, enganyifes i trampes. He estat la pionera d’una generació de dones periodistes que van trencar amb un tabú professional molt estès indicant que el periodisme era una professió perillosa i, per tant, viril. Jo vaig mostrar que les dones també podien informar des del lloc del conflicte”. L’objectiu de la Unipau en aquesta Diada ha estat denunciar que els atacs contra periodistes són atacs contra la llibertat d’informació i són tàctiques planificades per amagar la realitat del que està passant: “Hi ha moltes lògiques justificades pels raonaments perversos dels violents. La lògica de les armes és eliminar l’enemic, la lògica de les destruccions d’habitatges és terroritzar la població civil. Però, per imposar definitivament el relat monstruós dels vencedors, cal instaurar la mentida. En aquest moment, el testimoni de la realitat, el periodista, esdevé objectiu de guerra”. L’acte ha acabat amb una actuació musical de David Menéndez, de l’escola Fusió de Sant Cugat. Reporteros Sin Fronteras i 3cat han participat de l’acte cedint-nos les armilles. La Unipau ha exposat aquest diumenge les peces artístiques creades per l’alumnat que ha participat en el Dia Escolar per la Noviolència i la Pau 2024 La Diada per la Noviolència també ha estat protagonitzada per l’entrega del diploma a millor disseny del logo del DENIP 2024, per part de la Juliana Sotelo, coordinadora de projectes de la Unipau, i l’Aina Ache, professora de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat, a l’estudiant Laura Monge.  Durant tot el dia, també s’ha fet una exposició amb les diferents peces artístiques que ha creat al llarg de tres tallers l’alumnat de 4rt de primària de diverses escoles públiques de la ciutat de Sant Cugat que han participat en el Dia Escolar per la Noviolència i la Pau 2024 (DENIP).  La instal·lació artística del DENIP d’aquest any es dedica al 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans En commemoració al 75è aniversari de la declaració dels Drets Humans, per a aquesta edició s’ha treballat amb el lema: “Els drets de les nenes i els nens són drets humans”. Els Drets Humans han estat un referent al qual s’aspira com a humanitat i permeten tenir una base per a plantejar-se una vida digna sense cap distinció. Dins de la concepció de Drets Humans i el Dret a la Vida en tota la seva manifestació, els drets de les nenes i els nens són un pilar perquè les societats es construeixin des del respecte i la dignitat per la vida i per les infàncies.  La proposta pedagògica feta entre la Unipau i l’Escola d’art i disseny de Sant Cugat, amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, va abordar la importància dels Drets Humans i la seva adaptació a les necessitats i vulnerabilitats de les nenes i els nens. S’ha realitzat el decàleg de drets que elles i ells de manera creativa van proposar.

Ja estan obertes les inscripcions per a la XXI edició del Seminari de Pensament per la Pau: Justícia Climàtica?

Cartell Seminari_Hivern (Facebook Post)

XXI edició del Seminari de Pensament per la Pau: Justícia Climàtica? El 16 i 17 de febrer, la Casa de Cultura acollirà la nova edició del Seminari d’Hivern Al llarg dels dos dies del Seminari de Pensament per la Pau explorarem els efectes del canvi climàtic en la societat i com rebem aquesta informació per part dels mitjans de comunicació. La justícia climàtica té com a objectiu posar en el centre la igualtat i els drets humans en la presa de decisions i d’accions en matèria de canvi climàtic. Aquesta és una realitat que ja ens afecta: sequeres, incendis forestals, fenòmens meteorològics extrems, altes tempratures o pèrdua de biodiversitat. Les encarregades de parlar d’aquest tema seran Maribel Izcue, Elisenda Pallarés, Gisela Torrents, Alfons Perez, Javier Raboso i Sara Boureiyi. El Seminari començarà el dia 16 de febrer a les 18 hores i continuarà el dissabte 17 de febrer a partir de les 10 hores a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès. Les inscripcions ja estan obertes. Inscripcions Programa

La Unipau celebra 40 anys d’educació per la pau i la justícia global

La Unipau fa 40 anys

La Unipau celebra 40 anys d’educació per la pau i la justícia global El 6 de juliol farem la festa dels 40 anys amb l’objectiu de reunir totes les persones que han participat i participen de la Unipau La Unipau ja hem engegat aquest nou any amb amb la presentació de les activitats previstes pel 2024, en què fem fa 40 anys d’educació per la pau i la justícia global. Hi han participat la Gemma Aristoy (regidora de Drets Socials, Feminismes, Igualtat i Cooperació), la Neus Sotomayor (presidenta de la Unipau) i l’Arés Perceval (directora de la Unipau). La Universitat Internacional de la Pau (Unipau) va néixer l’any 1984 amb l’objectiu de crear les condicions i facilitar les eines necessàries per a la formació, el debat, l’intercanvi d’opinions i experiències sobre conflictes i construcció de pau. Aquesta neix arran d’una iniciativa de Frederic Roda Pérez (del que aquest any fa 100 anys del seu naixement) i Arcadi Oliveres a través de l’Institut Víctor Seix de Polemologia i d’Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau. Actualment, té un patronat del qual Neus Sotomayor és la presidenta i Pérez Esquivel, el president honorífic. L’Ajuntament de Sant Cugat també va apostar pel projecte des dels inicis. Al llarg d’aquests 40 anys, hem anat incorporant i implementant nous projectes, a més a més del Curs d’Estiu, com ara els Seminaris d’Hivern de Pensament per la pau o les Nits temàtiques. El projecte educatiu de la Unipau també ha anat creixent a través del projecte Teixint Xarxes i la Biblioteca Humana i amb la recent creació del Congrés de Joves per la Pau, que enguany es durà a terme la 2a edició. La Neus Sotomayor, presidenta de la Unipau, ha afegit: “Estaria bé dir que ja no necessitem una universitat tan concreta en la construcció de pau, però la realitat és que és cada vegada és més necessària”. La Gemma Aristoy, regidora de Drets Socials, ha destacat la importància del treball de la Unipau: “Sant cugat som una ciutat privilegiada amb el naixement, el creixement i l’arrelament de l’entitat. Parlar de la Unipau és parlar de compromís i inquietuds amb les activitats i projectes que han anat desenvolupant al llarg d’aquests 40 anys”. El 6 de juliol se celebrarà la festa dels 40 ANYS de la Unipau amb l’objectiu de fer un espai de trobada per a totes les persones que han participat i participen de la Unipau, ha dit l’Arés Perceval.

La Diada per la Noviolència la dediquem a la periodista palestina Shireen Abu Akleh

Diada per la Noviolència 2024

La Diada per la Noviolència de 2024 la dediquem a la periodista palestina Shireen Abu Akleh El 28 de gener retrem homenatge a la periodista palestina Shireen Abu Akleh en una nova Diada per la Noviolència La Universitat Internacional de la Pau celebrem una nova Diada per la Noviolència. Enguany, volem retre homenatge a la periodista palestina Shireen Abu Akleh, assassinada per l’exèrcit d’Israel durant la cobertura d’una incursió militar a la ciutat de Jenin (Palestina). La periodista anava ben identificada amb l’armilla de premsa i, tot i això, l’exèrcit israelià la va disparar. El productor va afirmar que el primer tret no els va atrapar, el segon tret li va donar a ell i el tercer va matar Shireen Abu Akleh. Els atacs contra periodistes són atacs contra la llibertat d’informació i són tàctiques planificades per amagar la realitat del que està passant. Shireen Abu Akleh era una de les periodistes referents en àrab i va ser de les primeres corresponsals a informar des de Palestina per Al Jazeera. L’acte serà el pròxim 28 de gener a la rambla del Celler a les 12 hores, on llegirem un manifest.

Guardonades del Memorial per la Pau Joan XXIII 2023 i la Menció Frederic Roda 2023

MEMORIAL PER LA PAU GUARDONADES

Nadia Ghulam rebrà el guardó del Memorial per la Pau Joan XXIII 2023, i Prou Complicitat amb Israel i Quico Gusi rebran la Menció Frederic Roda 2023 El Comitè de concessió de la Universitat Internacional de la Pau i l’Institut Víctor Seix de Polemologia ja ha decidit a qui atorguen els guardons El Comitè ha acordat atorgar el Memorial per la Pau Joan XXIII a Nadia Ghulam (Kabul, 1985) pel seu treball en favor de la Pau al seu país independentment de qualsevol interès polític, partidista o religiós.  Conferenciant i escriptora,  entre els seus llibres destaca Somiant la pau, una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans. La seva vida ha estat marcada per una guerra civil i pel règim talibà. Nadia es va fer passar per un noi durant 10 anys per poder alimentar la seva família. Va fundar l’entitat ‘Ponts per la pau’ que té per objectiu ajudar nenes i dones a Afganistan, així com facilitar la  integració  de  les persones migrades al nostre país a través de l’educació.  Pel que fa a la Menció Frederic Roda, el comitè ha decidit atorgar-la a Prou complicitat amb Israel, la Coalició d’entitats solidàries amb el poble palestí, per la seva denúncia de la constant vulneració dels Drets Humans a Palestina i per promoure campanyes i accions no violentes en contra dels brutals atacs a Gaza per part d’Israel vulnerant el Dret Internacional amb total impunitat.    També s’atorgarà la Menció a Quico Gusi (Badalona, 1946 – Barcelona, 2020), pacifista realista compromès amb els valors de la cultura de pau, que practicava cada dia tant en les relacions interpersonals i familiars com en la dedicació al llarg de tota la seva vida a FundiPau. No es desanimava mai quan es tractava de promoure aquests valors perquè sabia molt bé que el camí que transitava era llarg, feixuc i ple d’obstacles però que també era un camí on es recollien fruits.  El lliurament del Memorial per la Pau serà el dimarts 19 de març a les 18h a Lafede.cat (C/Tàpies, 3-4).

Comiat al Joan Botam

Joan Botam UNIPAU

Comiat a Joan Botam Avui ens hem d’acomiadar del Joan Botam, una de les persones vinculades a la Unipau des dels inicis. Joan Botam era una persona molt estimada a la Universitat Internacional de la Pau i el seu discurs sobre pacifisme ha estat una referència. La seva vinculació als moviments cristians per la pau, ja des de l’època franquista, el converteix en un dels impulsors d’aquest moviment a Catalunya.  Al 1963 va ser escollit provincial dels caputxins de Sarrià, posició des de la que va protegir els estudiants, intel·lectuals i artistes que es tancaren als caputxins en contra de la dictadura l’any 1966, fets coneguts com a ‘Caputxinada’. Ell també va ser el fundador de l’Institut Víctor Seix de Polemologia, amb qui coorganitzem el Memorial per la Pau Joan XXIII.  L’any 2015 va rebre el Premi Constructors de Pau de l’ICIP, per introduir el pacifisme a casa nostra i per ser un defensor de la religió com a font de pau i diàleg. A continuació, us deixem una entrevista que li vam fer per recordar la seva feina en la construcció de pau. https://www.youtube.com/watch?v=IoVtogdJn5M

Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí: recursos informatius

Dia Solidaritat Poble Palestí

29 de novembre, Dia de Solidaritat amb el Poble Palestí Des de la Unipau hem preparat una biblioteca de recursos informatius per conèixer més sobre el conflicte Y sin embargo AlQuds És un documental de la Fundació Mundubat que, a través de testimonis directes, explica la continua violació de les resolucions de les Nacions Unides des del 1967 per part d’Israel, des de la ocuparió de Jerusalén Est. Diana Uribe: notas de actualidad Diana Uribe és una historiadora que a través del seu podcast analitza la història des d’una mirada crítica i profunda. En aquesta nota d’actualitat es fa un repàs pel context històric del que avui succeeix entre Israel i Palestina: com es va originar la tensió entre els dos pobles i algunes de les raons històriques que porten a l’actualitat. Poemes: ‘Yo soy de allí’ i ‘Sobre esta tierra’ Mahmud Darwish no només és un dels més grans poetes àrabs contemporanis sinó que és també una llegenda viva. Va néixer a Acre, d’on va ser expulsat durant la Nakba. Va ser clandestí al seu propi país i ciutadà de segona dins l’estat d’Israel. Els murs invisibles de l’ocupació: la traçabilitat dels productes de Magal Security Systems en les cadenes de subministrament de la (ciber) seguretat a Israel i Palestina L’observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània, té publicat aquest informe sobre Magal Security Systems, una transnacional israeliana líder mundial en sistemes perimetrals, tanques intel·ligents i sensors de detecció d’intrusos. Sota amenaça el dret de la població palestina a l’educació Quines són les dificultats d’accés dels infants palestins de l’Àrea C a les escoles? En aquest petit vídeo documental s’explica que el 43% dels camins que les connecten són perillosos i l’exèrcit d’Israel demoleix les escoles amb més accés. Bimkom – Planners explica el cas de Ras At-Tin. Conquerir i dividir Aquesta infografia de B’TSELEM i Arquitectura Forense és una eina interactiva que ensenya com Israel fragmenta l’estat palestí des del 1967, quan Israel va ocupar Cisjordània i la Franja de Gaza. Palestina, una història essencial En aquests temps de saturació d’informació i de difusió de notícies falses, el professor Jorge Ramos Tolosa posa llum a tot el que hauríem de saber sobre la qüestió de Palestina i Israel amb el seu llibre. Omar Omar és la pel·lícula sobre un jove palestí que està acostumat a esquivar les bales de les tropes israelianes que vigilen el mur del territori palestí ocupat per visitar la Nadia, el seu amor secret. Està dirigida per Hany Abu-Assad.

Nit Temàtica sobre conflictes actuals: Palestina i Ucraïna

Nit temàtica UNIPAU

Arriba una nova nit temàtica per parlar de conflictes actuals: Palestina i Ucraïna La Unipau organitza una nova nit temàtica a Sant Cugat, en el marc del Dia dels Drets Humans, amb Alejandro Pozo Alejandro Pozo, investigador sobre conflictes armats i membre del Centre Delàs, serà l’encarregat d’exposar la situació que pateix la població palestina des del 1948 i analitzarà en quina situació es troba Ucraïna actualment. Serà dilluns 11 de desembre a les 18 hores a la Casa de Cultura. Un dels temes que ens qüestionem és la resposta tan desigual que ha tingut la Unió Europea a l’hora de denunciar la violència front als dos conflictes.

Diego Boza: “Els tres anys amb més morts a les fronteres de la Unió Europea són els tres últims”

NIT TEMÀTICA UNIPAU

Diego Boza: “Els tres anys amb més morts a les fronteres de la Unió Europea són els tres últims” En la primera nit temàtica del curs de la Unipau, Diego Boza, professor de Dret de la Universidad de Cádiz, analitza el Pacte de Migració i Asil de la UE Diego Boza explicava que les polítiques europees, en comptes de construir vies legals i segures, faciliten la negació d’asil per part dels estats; i amb el nou pacte europeu la situació no millora. Un dels nous reglaments que proposa aquest pacte és el de Gestió d’Asil i Migració, que facilitaria el retorn patrocinat. Els estats que no volen acollir podrien pagar quantitats elevades als països on arriben les persones migrades per fer devolucions de persones al seu país d’origen. Aquesta mesura econòmica permetria mantenir les expulsions i tenir un control fronterer més fort. Una altra proposta de reglament és el de control previ a l’entrada (Reglament pre-entry screening), és a dir, totes aquelles persones que arribin a la UE haurien de passar controls d’identitat, salut i seguretat, per tenir un examen de les seves vulnerabilitats i derivar al procediment d’asil només a aquelles persones que necessiten protecció internacional. Això permetria efectuar amb rapidesa la devolució de les persones migrants als seus països d’origen. Però aquesta mesura no s’ajusta a la realitat dels moviments migratoris, ja que no només migren persones necessitades de protecció internacional. Boza es qüestionava si aquest pacte realment busca polítiques migratòries o, pel contrari, treballa polítiques antiimigratòries, ja que permetria que els estats puguin incomplir les polítiques migratòries i continuin construint l’actual Europa fortalesa. El professor va acabar la seva intervenció informant que “els tres anys amb més morts a les fronteres de la Unió Europea són els tres últims. I quan acabi 2023, els quatre amb més morts, seran els quatre últims”. Actualment, el Pacte europeu sobre Migració i Asil està pendent de votació perquè hi ha països de la UE en contra. La Unió Europea només té temps fins al febrer per aprovar-lo, en cas contrari s’hauria de tornar a crear un nou pacte.