EDICIONS ANTERIORS
La justícia climàtica té com a objectiu posar en el centre la igualtat i els drets humans en la presa de decisions i d’accions en matèria de canvi climàtic. Aquesta és una realitat que ja ens afecta: sequeres, incendis forestals, fenòmens meteorològics extrems, altes temperatures o pèrdua de biodiversitat.
Segons les Nacions Unides, “Justícia Climàtica és un concepte que s’ha utilitzat per referir-se a la desigual responsabilitat històrica que tenen els països i comunitats respecte a la crisi climàtica. Suggereix que els països, els diferents sectors i les empreses que s’han enriquit gràcies a activitats amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle tenen la responsabilitat d’ajudar a qui es veuen perjudicats pels efectes del canvi climàtic, en particular als països i les comunitats més vulnerables, que acostumen a ser les que menys han contribuït a la crisi”.
L’auge de l’extrema dreta a Europa en els darrers anys es veu connectat amb l’auge del discurs d’odi. En l’àmbit europeu, s’ha definit el discurs d’odi com el «foment, promoció o instigació (…) de l’odi, la humiliació o el menyspreu d’una persona o grup de persones, així com l’assetjament, descrèdit, difusió d’estereotips negatius, estigmatització o amenaça pel que fa a aquesta persona o grup de persones i la justificació d’aquestes manifestacions».
Explorarem com combatre el discurs d’odi des de l’autoorganització. També posarem la mirada en les noves narratives per fer front als discursos d’odi.
Les conseqüències del turisme massiu cada vegada són més visibles, així com la seva contribució a la crisi climàtica. Una pràctica que deixa al seu pas grans afectacions a territoris fràgils i que posa en risc la seva sostenibilitat. És possible un turisme respectuós amb el medi ambient, amb l’ecosistema i la cultura local? A quins reptes ens enfrontem en l’àmbit del turisme? Podem practicar un turisme responsable i de proximitat?
Aquesta edició, que s’ha dedicat a ‘Treball remunerat: Subsistència o Vida’.
El 18è seminari d’hivern ‘Pensament per la Pau’ arrencava el dimecres amb una xerrada a càrrec de l’advocat del Col·lectiu Ronda, Txé Gasch.
El segon dia del cicle es va comptar amb la professora del Departament de Sociologia i Treball Social de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), Matxalen Legarreta.
El punt final el posava el professor d’economia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre del comitè redactor de Sin Permiso, Daniel Raventós.
El seminari analitzarà el racisme latent a la societat a través d’activistes racialitzades i expertes en la problemàtica. Cayetano Fernández, militant antiracista de Kale Amenge, parlarà de l’antigitanisme d’Estat. Dissabte, Susan Kalunge, afrofeminista i membre del Consell de SOS Racisme, i Daniela Ortiz de Zeballos, artista multidisciplinària, abordaran la discriminació estructural. Lucia Mbomío, reportera de televisió, columnista i escriptora, i Moha Gerehou, periodista d’eldiario.es i activista contra el racisme, explicaran com combatre el discurs de l’odi des del periodisme i l’activisme.
La tecnologia ha irromput ràpidament en la nostra vida diària i es preveu que ho farà encara més en el futur. Això pot portar a dos possibles futurs: un utòpic, on la tecnologia ens alliberarà i permetrà assolir comunitats sostenibles i democràtiques; i un distòpic, on la desigualtat crearà barreres entre privilegiats i precaris i on els monopolis tecnològics controlaran les nostres activitats i reprimiran qualsevol oposició. Tot i que la realitat no serà cap d’aquests extrems, és important reflexionar per construir un millor futur per a les generacions futures.
L’esperança de vida varia segons el país on neixes: Japó o Suècia més de 80 anys, Brasil 72, Índia 63, molts països africans menys de 50. Hi ha diferències espectaculars també dins un mateix país. Els més pobres pateixen més malalties i mortalitat. La salut segueix un gradient social: més baixa la situació socioeconòmica, pitjor la salut. No és just i s’anomena iniquitat sanitària. Corregir les desigualtats és una qüestió de justícia social i un imperatiu ètic. La injustícia social mata moltes persones.
El seminari «Pensament per la pau» té com a tema l’humor i la seva relació amb el conflicte. Es tractarà l’ús de l’humor per part de grups que el fan servir per discriminar o marginar altres, i també l’ús crític de l’humor per part de grups marginats per superar l’opressió. A més a més, es parlarà de l’ús positiu de l’humor per alleujar situacions de conflicte o dramàtiques en el post-conflicte, així com del paper de l’humor en l’educació i els seus beneficis i barreres.
Les Jornades de Pensament per la Pau aborden el futur de l’economia des d’una perspectiva feminista que posa la sostenibilitat de la vida en el centre. La crisi sistèmica actual ha degradat les condicions de vida i augmentat les desigualtats socials, reforçant el control capitalista i patriarcal. No podem desitjar el retorn a l’estat anterior, sinó buscar alternatives que apostin per nous escenaris més humans. L’economia feminista proposa centrar-se en el manteniment de la vida i posar les persones al centre, en lloc dels mercats, per aconseguir una vida bona per a totes les persones i per als ecosistemes, amb cura i sostenibilitat.
Els mitjans de comunicació segueixen una agenda que marca el que es tracta i el que no, per la qual cosa molts conflictes passen a segon terme o ni se’n parla. La notícia espectacle i el sensacionalisme provoquen aquesta actitud, mentre que la perversió mediàtica també afecta els actors dels conflictes que volen fer servir els mitjans en benefici propi. Els gestors de la violència utilitzen diferents estratègies per jugar amb els mitjans, ja sigui per invisibilitzar les seves accions violentes o per obtenir suport internacional. Tot i això, els mitjans són imprescindibles per conèixer i actuar en els conflictes, però han d’ésser analitzats críticament per complir adequadament aquesta funció.
Aquest seminari té com a objectiu destacar les aportacions dels moviments i pensaments feministes a la construcció de la pau, des del sufragi universal fins a la visibilització de les dones com a agents de pau en conflictes armats. S’analitzaran les aportacions dels ecofeminismes, dels feminismes negres i de l’economia feminista, tot mantenint l’anàlisi crítica de les diferents formes de violència i dominació. En un moment de crisi multidimensional, és important donar veu a les iniciatives que denuncien les injustícies del sistema capitalista i patriarcal, i que aposten per valors com la cura, la solidaritat i la lluita per l’emancipació en la construcció de societats justes i lliures de dominació.
La societat actual està governada per valors com el lucre i la competència, deixant de banda la dignitat humana i el medi ambient. L’economia mesura l’èxit només en termes monetaris, obviant la desigualtat i la falta de justícia social, i no té en compte aspectes com la guerra, les dictadures o la sostenibilitat. Això ha portat a un augment de la desigualtat: les persones més riques del món continuen acumulant riquesa mentre que molta gent té dificultats per arribar a final de mes. En les Jornades de Pensament per la Pau es vol analitzar la necessitat d’un canvi social i polític que posi en valor la dignitat humana, la solidaritat i la justícia social.