2019 – XVI EDICIÓ

Tecnologia i pau: reptes i oportunitats

Un dels trets mes característics de la nostra època és la irrupció accelerada de la tecnologia en la nostra vida quotidiana. Si bé ja és així ara, preveiem que encara ho serà més en un futur proper. I aquesta irrupció pot presentar dues cares: d’una banda, el futur utòpic d’un món on no tindrem la obligació de treballar per guanyar-nos la vida. Tal com va assenyalar Keynes: “l’home s’enfrontarà amb el seu problema real, com utilitzar la seva llibertat respecte de les preocupacions econòmiques, com ocupar el seu lleure per viure sàvia i agradablement i bé”, i on la tecnologia a l’abast de tothom ens alliberarà, permetent-nos assolir comunitats sostenibles i democràtiques. D’altra banda, el futur distòpic d’un món en què la desigualtat haurà creat barreres insalvables entre els ghet- tos de privilegiats dotats de treballs ben remunerats i escassos blindats davant multituds de precaris pugnant per ocupar-se en les feines també escasses i mal remunerades, i on monopolis tecnològics en poder de ens anònims, només guiats per la seva cobdícia, seran els autèntics dictadors que controlaran totes les nostres activitats i reprimiran qualsevol temptativa de treure’ls el poder. Si bé, segurament, la realitat no serà en cap d’aquests dos extrems, sí que sembla clar que és important disposar d’ele- ments de reflexió per tal d’anar construint el món que pensem deixar als nostres fills i néts.

 

2018 – XV EDICIÓ

Salut i pau

L’esperança de vida d’un infant és molt diferent en funció d’on hagi nascut. A Japó o a Suècia pot esperar viure més de 80 anys, a Brasil 72, a l’Índia 63 i a molts dels països africans menys de 50. En un mateix país les diferències en relació a l’esperança de vida son espectaculars i reflecteixen la situació mundial. Els més pobre d’entre els pobres pateixen elevats nivells de morbiditat i de mortalitat prematura. Però la mala salut no afecta únicament als més desfavorits. A tot els països, amb independència del seu nivell d’ingressos, la salut i la malaltia segueixen un gradient social: quan més baixa és la situació socioeconòmica, pitjor és l’estat de salut. 

Això no té per que ser així i no és just que sigui així. És injust que hi hagi diferències sistemàtiques en l’estat de salut, quan aquestes es poden evitar amb l’aplicació de mesures raonables. Això és el que s’anomena iniquitat sanitària. Corregir aquestes desigualtats –les enormes diferències sanitàries susceptibles de solució que existeixen dins cada país i entre els països– és una qüestió de justícia social. Per la Comissió sobre Determinats Socials de la salut reduir les desigualtats sanitàries és un imperatiu ètic. La injustícia social està acabant amb la vida de moltíssimes persones.

2017 – XIV EDICIÓ

Humor i violència

El seminari pensament per la pau presenta aquesta any un espai per a la reflexió sobre l’humor i el seu paper tant com a element generador de conflictes com a eina en la seva gestió.

Parlarem de l’humor a partir de dos eixos. D’una banda la utilització de l’humor per determinats grups, ja sigui l’humor violent i excloent de les persones que utilitzen l’humor com a arma per a la discriminació i la marginació o l’humor dels grups atacats que riuen dels seus perseguidors. Una forma crítica de superar situacions d’opressió i discriminació.

D’altra banda, tractarem la utilització de l’humor de manera positiva. La utilizació de l’humor para aminorar i superar situacions de conflicte o situacions dramàtiques del post-conflicte. O també el paper de l’humor en l’educació, per què i per a què, i quins poden ser els beneficis i quines les barreres en la seva utilització.

2016 – XIII EDICIÓ

El futur de l’economia des d’una perspectiva feminista; amb cura i sostenibilitat

Vivim una crisi sistèmica que comporta una degradació generalitzada de les condicions de vida i de la multiplicació de les desigualtats socials, reforçant el control capitalista i patriarcal sobre les nostres vides. 

El desànim generalitzat ens pot portar a defensar i desitjar el retorn del que ja teníem en el moment de l’esclat financer, però la qüestió és sortir de la disjuntiva entre el que va ser i l’escenari que se’ns planteja com a necessari, cercant alternatives que apostin per a nous escenaris més humans. 

En aquestes jornades de Pensament per la Pau volem mostrar que hi ha altres camins que suposen un canvi de perspectiva, que posen la sostenibilitat de la vida en el centre. L’economia feminista proposa treure del centre als mercats per posar-hi les persones, centrant la mirada en el manteniment de la vida: la consecució d’una vida bona per a totes les persones i pels ecosistemes

2015 – XII EDICIÓ

Comunicació i Pau. Visibilitat i invisibilitat dels conflictes

La Comunicació emmarca tant el que informen els mitjans, allò que es veu, com allò que s’oculta. Per què els mitjans de comunicació no parlen d’alguns conflictes?

Els mitjans segueixen una agenda que marca diàriament allò que ha de ser tractat i allò que no. La pròpia dinàmica d’explicar l’actualitat i donar la darrera notícia fa que molts conflictes passin a segon terme, passin de moda. Uns conflictes s’obliden, d’altres ni se’n parla. No es tracta de manca d’informació en molts casos sinó d’un problema de selecció o d’oportunitat. Una bona foto val més que una informació profunda. La notícia espectacle i el
sensacionalisme provoquen aquesta actitud. La perversió mediàtica també afecta als actors d’un conflicte que volen fer servir els mitjans en benefici propi. En els darrers anys els gestors de la violència han jugat amb els mitjans seguint diverses estratègies. D’una banda, si desitgen invisibilitzar es seves accions violentes contra la població, allunyen a informadors i cooperants mitjançant accions que inclouen l’amenaça, el rapte o l’assassinat. Per contra, si el que volen és publicitat de les seves accions utilitzen vídeos i accions espectaculars, o falsificacions de les accions del contrari, per aconseguir suport internacional. El tema és controvertit, els mitjans són imprescindibles per a conèixer i actuar en els conflictes, però han d’ésser analitzats críticament perquè facin aquesta funció adequadament.

  • Tríptic Seminari d'Hivern 2015

2014 – XI EDICIÓ 

Crisi econòmica o crisi de valors. Diners o persones?

 

2013 – X EDICIÓ

Feminisme i Pau

 

2012 – IX EDICIÓ

Armas al hombro. El Cinema i la guerra

2011 – VIII EDICIÓ

Artistes en temps de guerra

La guerra i l’oposició a la guerra han estat temes que l’art ha tractat sovint. La literatura, la pintura o més recentment la fotografia i el cinema, sense oblidar la música, han actuat com a testimoni dels diferents conflictes bèl·lics abordant els drames que comporten, donant compte del seu horror o desemmascarant el seu discurs legitimador, però també, i no poques vegades, lloant l’èpica del combat i fins i tot fent el seu panegíric.

Especialment al llarg del segle XX les propostes de les primeres avantguardes artístiques es van veure poderosament condicionades per l’esclat de la primera guerra mundial. Probablement mai un esdeveniment històric ha tingut tanta capacitat de determinació en un període tant curt de temps sobre la trajectòria dels moviments artístics. Ningú, fossin les que fossin les seves concepcions socials o polítiques, va poder fugir del seu impacte, un impacte que posava de manifest les greus contradiccions que acollia en el seu interior l’ideari de la modernitat.

Igualment el període d’entreguerres, sacsejat per grans convulsions revolucionàries, l’ascens dels feixismes, la guerra civil espanyola, els preparatius per a la segona guerra mundial i el desenvolupament de la mateixa va repercutir en tots els camps de la creació artística.

Però l’art i guerra no deixaran de trobar-se en temps més recents. Diversos conflictes al llarg del segle XX i del que portem del XXI han obligat a artistes de diferents disciplines a noves preses de posició. Guerres civils, guerres colonials o de descolonització, conflictes ètnics i religiosos han fet inevitable que els vincles entre l’art i la guerra no deixin d’estar presents.

Des de la Universitat de la Pau proposem una reflexió sobre aquesta persistent relació a partir de les visions de diferents artistes, no necessàriament coincidents en els seus pressupostos ideològics, però que en qualsevol cas, a més de la indubtable qualitat artística de les seves obres, ens han deixat una lúcida mirada sobre la guerra des del camp de la creació artística. 

 

2010 – VII EDICIÓ

 

2009 – VI EDICIÓ

Urbanisme, convivència i pau

2008 – V EDICIÓ

Les religions davant la pau i la violència. Cristianisme, Islam i Budisme

Davant l’espectacle vergonyós de tants casos de violència i destrucció perpetrats per motius religiosos, no podem deixar de preguntar-nos perquè la fe en Déu pot arribar a justificar la violència moral i física, fins arribar a l’assessinat de persones innocents. Com pot explicar-se aquesta recorrent visió de Déu com un éser tan crual que desitgi la destrucció dels “infidels”, nefasta concepció que permet als seus seguidors l’execució material de tal aberració, conscients a més que en fer-ho estan asseguant la seva salvació?

Aquestes i d’altres preguntes semblants, resulten històricament inexcusables i moralment molt inquietants, en la mesura que ens poden fer entendre la violència no només com a constitutiva de la persona humana sinó també com a essencial a tota religió.

Des d’aquesta perplexitat, la Universitat Internacional de la Pau inaugura la temàtica del curs d’hivern d’aquest any 2008. Al monogràfic hi trobarem àmplies reflexions referides principalment a tres religions mundials: el budisme, el cristianisme i l’islam, exposades per experts en cadascuna d’aquestes cultures.

2007 – IV EDICIÓ

Psicoanàlisi, marxisme i humanisme religiós, grans corrents de pensament del segle XX

En aquesta IV Edició del seminari d’hivern de “pensament per la pau” ens aproparem a tres corrents del pensament: la psicoanàlisi, el marxisme i l’humanisme cristià, tenint com a punts de referència la pau i la violència.

Per una banda, la psicoanàlisi, se’ns diu, ha burxat en les interioritats del nostre cervell. Freud hi va veure una perpètua dialèctica entre instints agressius, generadors de tendències destructives, i iinstints constructius o de vida. Que la confrontació es decanti a favor de les tendències constructives és en mans de l’educació i la cultura, entenent aquesta com la forma de regular les relacions humanes, la vida col·lectiva.

Per altra banda, els marxismes segueixen escrivint un important capítol de la història de les idees, enllaçant amb moltes de les reflexions iniciades abans del 1989. En aquesta reflexió ocupa un lloc destacat el debat sobre l’existència d’un subjecte històric de la transformació social. En aquest context, no ocupa un lloc menor el replantejament de la concepció del marxime clàssic sobre la guerra i la pau. Se’ns indica que hi ha veus que s’estan prenent seriosament una tradició amb la qual generalment abans hi havien xocat: la de la desobediència civil no violenta.

Per l’humanisme cristià, la pau és efecte de la justícia i de la fraternitat entre els éssers humans. Treballar per la pau, se’ns diu, és comprometre’s activament en la construcció d’un món més just on hi hagi realment condicions d’equitat. Ens cal un concepte dinàmic de justícia, combinat amb el perdó la reconciliació i la capacitat de fer net i tornar a iniciar el vincle.

Sens dubte, tres maneres diferents d’abordar el tema de la pau, però no per això incompatibles. Són conceptes que sumen. I l’assoliment de la pau requereix moltes sumes.

2006 – III EDICIÓ

Literatura i Pau

En aquesta III Edició del curs d’hivern ens fixarem en un tercer tipus de discurs, un aaltra manera de crear móns a través dels símbols: la literatura. Els discursos de la literatura, com els de la filosofia o l’economia (explorades en edicions anteriors), han estat i són molt importants en la construcció socail dels conceptes de pau, de justícia social, de conflite. La literatura és, així, un eix fonamental per entendre les actituds de les persones davant dels conflictes i de la construcció de cultura de pau.

Abordarem aquest marc temàtic des de l’obra de tres escriptors que, per les seves reflexions, plantejaments i influència, han estat rellevants en la generació de pensaments de pau i contra la guerra des de la novel·la, la poesia, el teatre i l’assaig: Leon Tolstoi, Bertolt Brecht i Virginia Woolf.

com és habitual en el cicle de Pensaments per la Pau, aquests autors seran presentats per experts que ens oferiran la seva pròpia interpretació de les obres i biografies dels autors seleccionats, ens presentaran les aportacions d’aquests escriptors pel que fa a la seva visió sobre la cultura de pau. Així, Jose Luis Gordillo ens parlarà del pensament de Tolstoi, Elena Grau de Virginia Woolf i Pere Ortega de Bertolt Brecht.

2005 – II EDICIÓ

Economia i Pau

Aquesta II Edició del seminari d’hivern la dediquem a les aportacions que s’han fet al discurs del pacifisme des de la teoria econòmica.

Els pensaments de John Atkinson Hobson, Rosa Luxemburg i John Maynard Keynes seran objecte d’anàlisi per part de Lluís Barbé i d’Alfons Barceló, dos bons economistes d’avui, que ens oferiran les seves interpretacions pròpies i personals de les idees i teories de Hobson, Keynes i Rosa Luxemburg, així com els vincles i influències que es poden trobar entre els pensaments d’uns i altres.

Lluís Barbé presentarà les tesis de l’economista britànic John Atkinson Hobson, un dels teòrics més destacats del Partit Laborista i defensor, juntament amb Lenin, de la teoria de l’imperialisme expansiu com a element inherent al capitalisme. Les seves tesis han estat represes per pensadors “radicals d’esquerres com Rosa Luxemburg”. La figura i el pensament de Rosa Luxemburg, emblemàtics dins el pensament marxista, seran explicats i discutits per Alfons Barceló. Finalment, Lluís Barbé torarà a prendre la paraula per parlar de John Maynard Keynes, autor del llibret “Les conseqüències econòmiques de la pau” i ideòleg de l’economia del benestar.

2004 – I EDICIÓ

Filosofia i pau

En aquest primer seminari d’hivern de la Unipau, partim de la convicició que les diverses postures i actituds que trobem actualment envers la pau i les guerres no sorgeixen del no res, sinó que responen a un sistema de valors i tenen el seu origen en unes tesis filosòfiques concretes. Aquestes tesis, des dels principis de Porto Alegre a les teories de Samuel Huntington, no són més que reinterpretacions o reformulacions del pensament clàssic per la pau -o contra ella–.

Per aquest motiu, aquest monogràfic se centra en les tesis de tres filòsofs de la tradició occidental que han influït de forma decisiva en el pensament sobre pau: Immanuel Kant (1724-1804), Hannah Arendt (1906-1975) i David Thoreau (1817-862).

Per tal d’enriquir les conferències i davant la impossibilitat de convidar personalment als filòsofs, cadascun d’ells fou presentat per un expert en matèria, els quals ens van oferir les seves pròpies interpretacions de les tesis dels tres filòsofs des d’una visió actual i personal. Així, Vicenç Martínez Guzmán va dialogar amb kant i el seu escrit sobre La pau perpètua, Anna Masó es va centrar en les idees de Hannah Arendt, i Carme Romia va analitzar el pensament actual de pau a través de les tesis de David thoreau.