Twitter Instagram Youtube Facebook

CURS D'ESTIU

EDICIONS ANTERIORS

2022

El Sahel s'estén des de l'Atlàntic a l'Índic, amb tres milions de quilòmetres quadrats i una població de 150 milions de persones que es duplicarà en 30 anys. La regió és afectada per la desertificació creixent, moviments de població i conflictes militars, règims militaristes i tràfic d'armes.

És important desmuntar la perspectiva centrada en la seguretat i els negocis extractivistes que els grups financers neocolonials occidentals plantegen, i reflexionar al voltant de les potencialitats, humanitat i riquesa cultural del Sahel, mostrant solucions autocentrades en els seus problemes i esperances de futur comú.

PROGRAMA | PONÈNCIES

2021

El Curs d'Estiu d'enguany es concentra en l'abordatge dels problemes més urgents i importants que la societat enfronta avui en dia, en particular l'emergència climàtica i les seves conseqüències polítiques, econòmiques i socials. La proposta busca reflexionar sobre la necessitat de combatre aquesta emergència des d'un paradigma que posi les persones i la vida al centre.

El programa també inclou activitats complementàries, com ara projeccions de documentals, tallers i passejades per aprofundir en el tema. Així, es busca enriquir el curs i arribar a un públic més ampli.

PROGRAMA | PONÈNCIES

2020

Aquest curs té com a objectiu analitzar les condicions econòmiques, ambientals i socials que han causat la crisi actual, a través d'experts en l'àmbit acadèmic i activista. Es revisarà les polítiques públiques aplicades, així com els comportaments individuals i socials que han influït en les decisions preses.

Es proposarà canvis radicals en les relacions personals, socials, econòmiques, polítiques i educatives per abordar les desigualtats, l'explotació, el militarisme i el control social. Es considera que les circumstàncies actuals ofereixen l'oportunitat de transformar un sistema que ha estat marcat per la confusió i l'engany a la població.

PROGRAMA | PONÈNCIES

2019

Les fronteres no només són murs físics, sinó també mentals, que aïllen les persones i creen barreres culturals i econòmiques dins les societats. Les fronteres físiques són creades per les institucions polítiques, legislatives, militars i policials, mentre que les fronteres mentals són construïdes pel poder a través de les pors a l'estrany i les notícies focalitzades.

Aquestes fronteres invisibles creen exclusió social i divisió entre les persones, i són el més terrible dels murs, ja que esclerotitzen i anul·len el progrés de les societats.

PROGRAMA | PONÈNCIES

2018

El concepte clàssic de seguretat basat en la defensa d'un territori ha portat a més militarització i guerres. Actualment, la seguretat militar s'ha presentat com l'antídot perfecte en un segle XXI dominat pel discurs del terror i l'amenaça permanent, però això no implica més seguretat per a les persones. En canvi, s'està parlant d'un nou concepte alternatiu de seguretat, la seguretat humana, que situa les persones com a centre focal i lliga la seguretat al desenvolupament humà i la qualitat de vida de les persones.

PROGRAMA | PONÈNCIES

2017

El Curs d’Estiu d'enguany se centra en "L’ús del terror com a arma política". El discurs del terror ha estat utilitzat per controlar les poblacions i reprimir-les directament o indirectament.

Aquest any, s'estudien les múltiples formes del terror: directes o indirectes, des del poder o el contrapoder, etc. Es revisiten episodis com el colonialisme, la dictadura espanyola o el terror gihadista. També s'analitzen terrorismes asimètrics i terrorismes d’estat, a través de l’estudi de sistemes legals de discriminació o d’apartheid, guerres tecnològiques com la ciberguerra o d’instruments de control com els mitjans de comunicació. 

PROGRAMA | PONÈNCIES

2016

El Curs d'Estiu d'aquest any se centrarà en les conseqüències dels conflictes i les seves especificitats a través de casos concrets. Les víctimes civils són les conseqüències més palpables i directes dels conflictes, que experimenten violacions als drets humans i situacions de vulnerabilitat, com ho demostra la crisi de refugiats.

A més, els conflictes també deixen conseqüències invisibilitzades, com els impactes socials i sociopolítics que afecten la reconstrucció de la societat en postconflicte, la perpetuació de divisions entre comunitats i les repercussions en les següents generacions. 

PROGRAMA | PONÈNCIES

2015

En aquesta edició, s'analitzaran les causes que provoquen els conflictes armats. Molts països en conflicte tenen recursos necessaris per al desenvolupament industrial, i els interessos econòmics dels governs i empreses occidentals els motiven a controlar les elits locals.

Les diferències lingüístiques, religioses i culturals també són utilitzades com a pretext desencadenant. En aquest context, la comunitat internacional sovint intervé militarment en lloc d'intervenir per trobar solucions alternatives. Es planteja una anàlisi dels aspectes econòmics, identitaris, d'explotació de recursos i del mercat armamentístic que animen els conflictes armats.

PROGRAMA | PONÈNCIES

2014

La XXIX edició del Curs d'Estiu va abordar els conflictes estructurals que afecten el sud d'Europa, com el deute, l'atur i el desmantellament de l'estat del benestar, mentre s'incrementa el suport als partits populistes i xenòfobs. A l'altra riba del Mediterrani, s'aguditzen els conflictes a Síria i Egipte, però també hi ha esperances, com la nova constitució a Tunísia i les possibilitats d'un mercat unit al Magreb.

PROGRAMA

2013

Els esdeveniments polítics dels últims anys estan posant en dubte el sistema democràtic, l’estat del benestar -ja de per si dèbil a l’Estat espanyol– i l’assoliment de la justícia social. Cal reflexionar doncs sobre el sistema polític i econòmic; analitzar d’on venim, i com podem avançar cap a una democràcia més participativa i que serveixi de base per a la construcció d’una societat justa, que garanteixi el respecte als drets humans i la dignitat de totes les persones.

PROGRAMA

2012

Durant la darrera dècada han succeït fenòmens de gran interès a l’Amèrica Llatina. D’una banda, han aparegut iniciatives polítiques que han tornat a posar l’impuls públic al centre de l’activitat política i, de l’altra, han emergit moviments socials i polítics que reclamen des de l’autonomia nous drets i una nova manera d’entendre la generació i la gestió de la riquesa a través del concepte de «bon viure» i no del consum. Això no vol dir que els conflictes i les tensions presents des de sempre en el subcontinent hagin desaparegut, però sí que han pres noves dinàmiques i lògiques.

2011

El curs d’estiu 2011 va portar com a nom ‘Alternatives per a un món més just’ sota l’objectiu de donar a tots els alumnes del curs les claus per aconseguir una societat més equilibrada i equitativa. El monogràfic es va dividir en cinc blocs: alternatives de la ciutadania en la política, alternatives davant el poder dels mercats, alternatives en un món de recursos escassos, alternatives davant les solucions militars i alternatives davant el poder dels mitjans.

PROGRAMA

2010

La XXV edició del Curs d'Estiu de la Universitat de la Pau se centrarà en els reptes del segle XXI per seguir lluitant per la pau i la solidaritat. Amb més de 30 experts, el curs inclourà ponents com Adolfo Pérez Esquivel, Carmen Magallón i Arcadi Oliveres. El lema d'aquest any és "Fer la Pau Possible" en commemoració del 25è aniversari de la Unipau. En aquesta ocasió, el curs abordarà el futur de la pau des d'una perspectiva global i es desmarca dels temes dels anys anteriors.

PROGRAMA 

2009

El curs va abordar el futur del món després de la crisi econòmica, amb la possible fi de la presència d'un únic gendarme mundial i la possible entrada de la Xina i l'Índia com a noves potències. Es van plantejar preguntes sobre el respecte als drets humans, sindicals i la democràcia, i el futur dels combustibles fòssils.

El curs va estudiar el continent asiàtic des d'una perspectiva històrica, econòmica, de moviments socials i ambiental.

PROGRAMA 

2008

El curs d'estiu del 2008 va tractar la crisi energètica i el seu impacte en els conflictes i les injustícies globals. Es va destacar la necessitat de reduir el consum energètic en els països rics i promoure l'ús de fonts d'energia renovable. També es va discutir sobre els conflictes generats pel control dels recursos fòssils i les possibles alternatives per resoldre aquesta crisi. Els experts van aportar exemples concrets com el cas de Rússia, la Xina i Bolívia.

PROGRAMA 

2007

La Universitat Internacional de la Pau ofereix el seminari d’estudi "Processos de Pau" per aprofundir en la prevenció i resolució de conflictes en el món contemporani. El curs debatrà sobre la importància dels mitjans de comunicació, la reconciliació, la justícia transicional i la perspectiva de gènere en els processos de pau, així com els problemes de la impunitat dels botxins i el paper de les víctimes. Es presentaran exemples concrets de Darfur, el Congo, Irlanda del Nord, l'ex-Iugoslàvia, Filipines, Afganistan, Colòmbia i la regió centreafricana per il·lustrar els continguts i principis teòrics.

PROGRAMA 

2006

La Universitat Internacional de la Pau ha centrat els seus esforços en l'estudi de la resolució de conflictes a través de la mediació i el diàleg. El seminari d'estiu d'enguany es dedicarà a reflexionar sobre la unió i la desunió de les dues ribes de la Mediterrània. Es tractarà la història i l'origen dels conflictes actuals des de Marroc a Israel, des dels Balcans a Algèria, la situació dels nous moviments socials, la crisi dels partits nacionalistes, dels socialismes alternatius i l'ascens de l'islamisme. També s'analitzaran els moviments migratoris i la "bomba demogràfica", així com les relacions euromediterrànies. El seminari tindrà com a objectiu principal la unitat entre cultures i el desig de viure en pau.

2005

La Universitat Internacional de la Pau celebra vint anys i presenta un seminari d'estiu per reflexionar sobre els progressos en cultura de pau i els reptes que encara cal afrontar. La edició d'enguany es titula "Reptes per la pau al segle XX. Esperances i frustracions després de la Guerra Freda" i convida a analitzar els canvis recents i comprometre's a seguir construint una cultura de pau per a afrontar els reptes del futur.

2004

La XIX edició de la Universitat Internacional de la Pau proposa trencar amb els estereotips simplistes que es tenen sobre l'Àfrica i descobrir un continent ric en cultures autòctones i moviments socials i cívics que ofereixen alternatives al subdesenvolupament i la violència.

Sota el lema "Comprendre, esperar i solidaritzar-se", s'insta a comprendre que l'Àfrica és un continent que existia abans de la colonització europea i que ha estat empobrit per les xarxes mundials del comerç desigual.

També es vol despertar l'esperança en un futur millor per a l'Àfrica i solidaritzar-se sense paternalismes prepotents per a col·laborar en la construcció d'un món més just i equitatiu.

2003

La Universitat Internacional de la Pau deixa de costat la celebració dels seus 20 anys per reflexionar sobre el poder i la violència.

En aquesta edició, es vol plantejar si la violència és la causa o la conseqüència del poder. El programa d’enguany proposa analitzar el poder i la violència en les seves dimensions personal, col·lectiva, política i econòmica.

També es parlarà sobre les respostes dels moviments socials que conviden a no resignar-se i a no repetir la història. L’actualitat posa de manifest la irracionalitat i la criminalitat de les dinàmiques del poder.

Així doncs, des de la Universitat Internacional de la Pau es proposa un pensament crític al servei de la pau i al no rotund a les guerres.

2002

La Universitat Internacional de la Pau considera que no pot haver-hi pau global sense drets humans i la ciutadania té un paper important en aquesta tasca. Per aconseguir-ho, és necessària una educació per la pau impulsada per totes les institucions, incloent els mitjans de comunicació. Els principals obstacles per a la pau mundial són la injustícia, el deute extern i les fronteres socials i econòmiques que limiten l'extensió dels drets humans.

La universitat es divideix en cinc blocs d'estudi que inclouen la justícia com a base per a la seguretat mundial, l'extensió conjunta de la democràcia i els drets fonamentals, els límits dels conflictes, la cultura de la pau versus la cultura de la guerra i l'educació per la pau com a base per a la convivència.

 

2001

Es vol oferir una visió genèrica de les diferents problemàtiques existents al món relacionadesamb l’economia, el medi ambient o la política per tal de posar sobre la taula els condicionatsde la pau, és a dir, aquells elements indispensable per assolir la pau. D’altra banda es vatractar com a tema central i de forma transversal: “Les altres violències”. Cada sessiócomptava amb una conferència dedicada a tema esmentat i s’intentava, en la mesura delpossible, interconnetar-lo amb la temàtica del bloc.

Contacte

  • 93 565 70 00 Ext.2742
  • comunicacio@unipau.org
  • secretaria@unipau.org
  • Plaça del Coll, 4 (Xalet Negre) 08172, Sant Cugat del Vallès

Segueix-nos