EDICIONS ANTERIORS

2022 - SAHEL, FRONTERA IMPOSADA

El Sahel és una regió que s’estén des de l’atlàntic a l’índic, amb tres milions de quilòmetres quadrats i una població de 150 milions de persones (sense Nigèria del Nord) que es duplicarà en els pròxims trenta anys. Una regió amb una societat civil que anhela el desenvolupament de les seves llibertats i benestar, però que és l’escenari de la major part dels conflictes militars de tot el planeta, la imposició de règims militaristes i un intens tràfic d’armes. Una zona subsahariana afectada per una desertificació creixent i on es produeixen uns moviments inèdits de població. Volem reflexionar al voltant de les potencialitats ofertes pel Sahel, la seva humanitat i la seva riquesa cultural, mostrant les solucions autocentrades en els seus problemes i les seves esperances de futur comú. I al mateix temps desmuntar la perspectiva exclusivament centrada en la seguretat, la por al terrorisme i els negocis extractivistes que els grups financers neocolonials occidentals plantegen en aquesta enorme frontera sud.

2021 - EL CANVI NECESSARI. UNA MIRADA ECOLOGISTA, FEMINISTA I ANTIRACISTA

Enguany, la proposta que fem de Curs d’Estiu, pretén aprofundir en com afrontar els problemes més emergents i urgents que enfrontem com a societat, com és l’emergència climàtica i les conseqüències que se’n deriven, tan polítiques, econòmiques i socials. Volem reflexionar al voltant de la necessitat de fer-hi front des d’un altre paradigma, que posi en el centre les persones i la vida. Hem dividit el programa en dos blocs, que ens permeti fer un recorregut el més exhaustiu possible, per les causes associades al canvi climàtic, centrades en l’explotació capitalista i reflexionar sobre quines són les possibles respostes i alternatives. Aquest curs hem incorporat activitats complementàries com la projecció d’un documental amb cine fòrum, un taller de consum responsable i dues passejades pels voltants de Sant Cugat, tot resseguint la petjada humana. Considerem que aquestes modificacions introduïdes en el programa ens permeten abordar les diferents temàtiques proposades a través de diferents formats, d’altres òptiques i disciplines que ens apropin a les iniciatives que s’estan desenvolupant a diverses parts del món. D’aquesta manera, creiem que el Curs d’estiu s’enriqueix donant cabuda a un altre tipus de públic.

2020 - RADIOGRAFIA D'UNA PANDÈMIA. UNA ANÀLISI AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL

Aquest curs vol convidar a una reflexió i anàlisi profunda sobre les condicions econòmiques, ambientals i socials que han envoltat l’aparició i el desenvolupament de la crisi actual, la qual va molt més enllà d’un problema exclusivament sanitari. De la mà de diferents ponents de l’àmbit tant acadèmic com activista, analitzarem les polítiques públiques aplicades des del nivell local fins a l’internacional, i també identificarem els comportaments individuals i socials que han acompanyat les decisions públiques i privades preses no solament en els darrers mesos sinó al llarg d’anys de destrossa i privatització del nostre sistema públic. També creiem que és el moment de plantejar propostes sobre els canvis radicals que s’haurien de produir en les relacions personals, socials, econòmiques, polítiques i educatives per tal’ d’aprofitar les circumstàncies actuals i poder donar la volta a un sistema que es troba farcit de desigualtat, explotació, militarisme, control social i aquiscència per part d’una població sistemàticament confosa i enganyada.

2019 - FRONTERES: PERMEABILITAT PER A LES ARMES I ELS CAPITALS, MURS PER A LES PERSONES

Les fronteres són murs externs que ens aïllen de la resta de la humanitat i barreres internes que ens separen dels nostres veïns. Poden ser murs aixecats per els governs a través de les seves institucions polítiques, legislatives, militars i policials, però també són muralles mentals construïdes per el poder a través de les pors a l?estrany, augmentades mitjançant les notícies focalitzades per els mitjans de comunicació i per els grups polítics que impulsen als desfavorits a pensar que la causa dels seus problemes no és estructural sinó culpa d?aquestes estranys invasors. Dins de les nostres societats les fronteres es concreten en límits culturals i econòmics entre els éssers humans, barreres visibles i invisibles que divideixen a la població en barris diferents, amb una sanitat diferenciada i una educació jerarquitzada per grups de classe o ètnia. El mapa que imposa un dibuix en un paper partint la humanitat en trossos s?uneix a les fronteres invisibles de l?exclusió social. I aquest crea el més terrible dels murs, el mental, que esclerotitza i anul·la el progrés de les societats.

2018 - UNA ALTRA SEGURETAT ÉS POSSIBLE: SEGURETAT HUMANA vs (IN)SEGURETAT MILITAR

El concepte clàssic de seguretat sempre s’ha associat a la defensa i la protecció d’un territori: en el seu nom, s’han emprès guerres, conquestes i més militarització. Actualment, i trobant-nos en un jove segle XXI dominat pel discurs del terror i la narrativa de l’amenaça permanent, aquesta seguretat militar s’ha presentat políticament com l’antídot perfecte. Però… on queda la seguretat de les persones? Com s’ha demostrat, més armamentisme i més seguretat militar no impliquen més seguretat per a les persones, al contrari. Per això, durant aquesta edició del Curs d’Estiu parlarem d’un nou concepte alternatiu de seguretat que situa les persones com a centre focal: la seguretat humana. Des d’aquesta nova significació, la seguretat es desplaça cap a una lògica estretament lligada al desenvolupament humà i a la qualitat de vida de les persones d’una forma transversal. Ens endinsarem en les polítiques de seguretat basades en la cultura de pau i la seguretat humana que operen actualment, tant a nivell global com regional o local. De la mà d’experts i activistes, n’analitzarem el seu grau d’implementació a diferents escenaris, que inclouen l’estudi de casos del Nord Global i del Sud Global, com també regions amb estabilitat política i zones en tensió o conflicte. Veurem les noves dinàmiques que genera, els reptes que planteja i la seva dialèctica i coexistència amb el terme clàssic de seguretat. En resum, en aquesta edició, titulada “Una altra seguretat és possible: seguretat humana versus (in)seguretat militar”, intentarem desmuntar la fal·làcia que amaga la tradicional equació “més militarització = més seguretat” per a explorar les possibilitats reals i fàctiques que ofereix la seguretat humana.

2017 - ÚS DEL TERROR COM A ARMA POLÍTICA

El discurs del terror ha estat una arma freqüentment utilitzada per controlar a les poblacions i reprimir-les directa o indirectament. Si l’any passat ens plantejàvem quines eren les conseqüències dels conflictes i les seves especificitats, aquest any ens centrem en un dels principals instruments articuladors i perpetuadors dels conflictes: «L’ús del terror com a arma política». El terror té múltiples formes d’execució i d’expressió: directes o indirectes, visibles o invisibles, des del poder o el contra-poder, etc. És aquesta complexitat i també la seva actualitat allò que ens mou a explorar el concepte en les seves diferents vessants al Curs d’Estiu d’enguany. Per fer-ho, començarem establint el marc històric de la por i el terror utilitzats com a arma política, revisitant episodis com el colonialisme, la dictadura espanyola o el tan contemporani terror gihadista. Continuarem analitzant terrorismes asimètrics i terrorismes d’estat, a través de l’estudi de sistemes legals de discriminació o d’apartheid, de formes d’experiència guerrillera, de les guerres tecnològiques com la ciberguerra o d’instruments de control com els mitjans de comunicació. Aquestes formes d’exercir el terror responen a uns interessos de l’emissor. En nom del terror tot s’hi val: iniciar una guerra, instaurar un estat d’excepció permanent, limitar o eliminar les llibertats de la població civil, etc. La retòrica del terror es retroalimenta i assenta les bases per educar una societat en la submissió i l’esclavitud.

2016 - LES CONSEQÜÈNCIES DELS CONFLICTES ARMATS

Tot conflicte deixa empremtes que, en funció de com siguin gestionades, poden tardar més o menys en canalitzar-se de forma positiva. Si l’any passat ens plantejàvem quines eren les dinàmiques que mouen els conflictes, a l’edició d’enguany intentarem estudiar-ne les conseqüències i entendre les seves especificitats a través de casos concrets. Les conseqüències més palpables i directes dels con- flictes les conformen les víctimes de la societat civil, ja sigui en forma d’exili i condició de refugiat, de pèrdues físiques, de violència sexual, de nens i nenes soldat, i un llarg etcètera. La vulneració dels drets humans en una situació de conflicte armat es converteix en la norma, i els darrers esdeveniments amb la crisi de refugiats evi- dencien que aquesta vulneració pot arribar-se a exten- dre en l’àmbit extra-territorial, situant a les víctimes en una condició de perpètua vulnerabilitat. Ara bé, els conflictes també deixen conseqüències que queden invisibilitzades al no ser tan atractives per la cobertura internacional tot i ser de vital importància per encarar la reconstrucció d’una societat en post- conflicte. Parlem aquí dels impactes socials (com ara la perpetuació de divisions entre comunitats enfrontades durant el conflicte i les repercussions en les següents generacions) o dels impactes sociopolítics (reconstrucció de les estructures institucionals i règims democràtics o reparacions de víctimes). I és que, com bé sabem, els acords de pau o els altos al foc no signifiquen el final d’un conflicte, sinó en tot cas l’inici de la seva gestió de forma no violenta.

2015 - ELS FILS QUE MOUEN ELS CONFLICTES

Sovint ens plantegem els conflictes quan les seves conseqüències es fan manifestes, sense entendre bé les causes que els han provocat. En aquesta edició, volem fer una anàlisi de la multiplicitat de factors que els engendren i els articulen. D’una banda, molts dels països en conflicte tenen riqueses al seu territori, necessàries per al desenvolupament industrial de les economies occidentals. Els interessos dels seus governs, empreses i altres grups mouen els fils per controlar les elits d’aquests països amb l’objectiu de gaudir dels drets d’explotació. D’altra banda, les diferències lingüístiques, religioses i culturals – que suposen una enorme i rica diversitat identitària – sovint són també utilitzades com a pretext desencadenant de conflictes armats, ja que aquests possibiliten canvis en les jerarquies de poder i generen conjuntures favorables per als interessos econòmics de determinats grups. Davant d’aquestes tensions, la comunitat internacional, que hauria de mediar per a trobar solucions alternatives, sovint és la que talla tots els ponts de diàleg per a forçar la intervenció militar. Però, a qui beneficia la proliferació dels conflictes armats? Al llarg del curs analitzarem els aspectes econòmics, identitaris, d’explotació de recursos i del mercat armamentístic que animen els conflictes que fan que, com deia Adolfo Pérez Esquivel en la inauguració de la 1ª edició de la Unipau l’any 1984, “Pareciera que la Paz es inalcanzable, que es una utopia en el mundo actual dominado por los grandes intereses geopolíticos, estratégicos, económicos. Debemos aceptar este desafío y luchar por conquistar la Paz, el futuro se construye con el coraje que tengamos en construir el presente.”

2014 - LA MEDITERRÀNIA. ENTRE EL NORD I EL SUD, UN MAR DE CONFLICTES I D'ESPERANCES

La XXIX edició del Curs d’Estiu va estar dedicada a reflexionar i a aprofundir en el els conflictes que trobem a la riba meditarrània. Actualment a la Mediterrània es concentren els problemes de la violència estructural. La crisi afecta als països del sud d’Europa, ofegats per el deute, l’atur, els desnonaments i el desmantellament del fràgil estat del benestar, mentre el creixement dels partits populistes i xenòfobs comença a ser una realitat i Europa s’atrinxera darrera la gran muralla (control de les migracions, tanca de Melilla, retallada de drets) per a impedir el pas de les persones. A l’altre costat del mar les primaveres tenen diferents conseqüències, mentre s’aguditzen conflictes com el de Síria i Egipte, o Israel continua com a factor desestabilitzador de la mediterrània oriental, s’apunten esperances. La nova constitució a Tunísia, les possibilitats econòmica d’un futur mercat unit al Magreb, etc. Ambdues ribes es mouen, els moviments socials, les relacions de cooperació, les possibilitats d’una unió mediterrània, obren esperances que volem explorar en aquest curs que comença el 17 de juliol.

2013 - LA DEMOCRÀCIA COM A GARANTIA DE LA DIGNITAT HUMANA

Els esdeveniments polítics dels últims anys estan posant en dubte el sistema democràtic, l’estat del benestar -ja de per si dèbil a l’Estat espanyol– i l’assoliment de la justícia social. Cal reflexionar doncs sobre el sistema polític i econòmic; analitzar d’on venim, i com podem avançar cap a una democràcia més participativa i que serveixi de base per a la construcció d’una societat justa, que garanteixi el respecte als drets humans i la dignitat de totes les persones.

2012 - AMÈRICA LLATINA: VELLS CONFLICTES, NOVES SORTIDES

Durant la darrera dècada han succeït fenòmens de gran interès a l’Amèrica Llatina. D’una banda han aparegut iniciatives polítiques que han tornat a posar l’impuls públic al centre de l’activitat política i, de l’altra, han emergit moviments socials i polítics que reclamen des de l’autonomia nous drets i una nova manera d’entendre la generació i la gestió de la riquesa a través del concepte de «bon viure» i no del consum. Això no vol dir que els conflictes i les tensions presents des de sempre en el subcontinent hagin desaparegut, però sí que han pres noves dinàmiques i lògiques. L’edició de 2012 de la Universitat per la Pau va exploraraquests fenòmens que, a més de donar-nos informació, poden suposar noves alternatives a la crisi.

2011 - ALTERNATIVES PER A UN MÓN MÉS JUST

El curs d’estiu 2011 va portar com a nom ‘Alternatives per a un món més just’ sota el objectiu de donar a tots els alumnes del curs les claus per aconseguir una societat més equilibrada i equitativa. El monogràfic es va dividir en cinc blocs: alternatives de la ciutadania en la política, alternatives davant el poder dels mercats, alternatives en un món de recursos escassos, alternatives davant les solucions militars i alternatives davant el poder dels mitjans.

2010 - FER POSSIBLE LA PAU

La XXV edició del Curs d’Estiu de la Universitat de la Pau abordarà els reptes que ens brinda el segle XXI per a seguir lluitant per la pau i la solidaritat, i comptarà amb la presència de més d’una trentena d’experts. El Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel , la directora del Seminario de Investigación para la Paz de Zaragoza Carmen Magallón, o el president de la Unipau i de Justicia i Pau Arcadi Oliveres, són alguns dels ponents amb els quals comptarà la present edició. “Fer la Pau Possible” és el lema d’enguany en una trobada molt especial, ja que la Unipau celebra el seu 25è aniversari. Després dels èxits i el creixent poder de convocatòria de les edicions passades, el cartell d’aquest any es desmarca de l’enfocament temàtic d’anys anteriors per qüestionar-se sobre el futur de la Pau des d’una persepectiva global.

2009 - ÀSIA I EL NOU EQUILIBRI MUNDIAL

Després de la crisi econòmica que ens afecta a nivell global, el panorama del món conegut patirà canvis profunds amb el possible declivi d’occident i la fi de la presència d’un únic gendarme mundial.Entraran la Xina i l’Índia com a noves potències en un nou escenari estratègic i econòmic? Seran respectats els drets humans, els drets sindicals i la democràcia en aquest nou marc? Què passarà amb els combustibles fòssils davant aquest nou desafiament industrial? Podrà resistir l’ecosistema planetari tres mil milions de nous consumidors en centenars de macrociutats si es manté el sistema de consum actual? A quin tipus de conflictes s’enfrontarà la humanitat? El curs va estudiar i discutir el passat, el present i el futur del continent asiàtic. relacionats amb la història, l’economia, els moviments socials i el medi ambient per entendre què succeeix en un continent que provoca tant enormes esperances com terribles inquietuds.

2008 - CONFLICTES PEL CONTROL DE L'ENERGIA

La base energètica i material sobre la qual hem construït un desenvolupament tecnològic i un creixement demogràfic i econòmic sense precedents amenaça d’ensorrar-se perquè el creixement exponencial dels consums energètics que l’actual sistema econòmic global requereix no és sostenible, i molt menys es pot fer extensible a aquella part de la humanitat encara no industrialitzada que és la gran majoria. Això fa que el control dels recursos energètics d’origen fòssil, que són els que alimenten el 85% dels consums i que ja comencen a fer fallida, sigui font de conflictes geoestratègics de tota mena. Davant la previsible devallada del petroli es plantegen diverses alternatives que no són sinó miratges que volen ocultar la única solució viable i digna: el decreixement dels consums als països rics i el desenvolupament màxim de les energies renovables. Per tal d’analitzar la manca de recurssos energètics com a causa de bona part dels conflictes i de les injustícies del món actual vam plantejat el programa del curs d’estiu 2008. Al llarg d’una setmana vam veure quina era la situació actual de l’energia i les reptes de futur, alguns conflictes generats per el control dels diferents recurssos fòssils, les posibles alternatives a la crisi energètica, el paper de les nacions unides en la prevenció i solució d’aquests conflictes; així com l’impacte de les industries en les poblacions i el territori. Tot això amb la participació de diferents experts que van aportar contingut i principis teòrics i aprofondint amb exemples concrets com el cas de Rúsia, de la Xina o Bolívia.

2007 - PROCESSOS DE PAU

Una de les qüestions de més interès i d’actualitat és sens dubte la dels processos de pau en el món contemporani. De fet, ha estat protagonista dels mitjans de comunicació del nostre país en el darrer any fruit de la culminació dels acords de pau i convivència a Irlanda del Nord i, sobretot, dels intents de diàleg entre el govern espanyol i ETA. Si bé, en principi, es tracta de processos desitjables i d’indubtable impacte positiu en les societats que els protagonistzen, el cert és que la realitat demostra que existeixen múltiples dificultats per al seu èxit. Per a aquells interessats en aprofundir en les circumstàncies i elements clau d’aquest tipus d’experiències, així com en conèixer exemples pràctics en diverses regions del món, la Universitat Internacional de la Pau ofereix el seminari d’estudi “Processos de Pau”. Al llarg del curs s’exposaran i debatran qüestions com la prevenció i resolució de conflictes, el paper de les víctimes, la importància dels mitjans de comunicació, els problemes de la impunitat dels botxins, la reconciliació, la justícia transicional i la perspectiva de gènere; tot això en el marc dels processos de pau. Per tal d’il·lustrar els continguts i principis teòrics, s’aprofundirà en exemples concrets tant interessants com Darfour, Congo, Irlanda del Nord, la ex Iugoslàvia, Filipines, Afganistan, Colòmbia i la regió centrafricana.

2006 - LA MEDITERRÀNIA. DUES RIBES, UNA RESPONSABILITAT COMPARTIDA

En els darrers anys, la Universitat Internacional de la Pau ha dedicat el seu esforç a l’estudi i anàlisi de la resolució dels conflictes a través de la mediació i el diàleg. Els reptes que ens presenta el segle XXI van ser estudiats dins l’edició passada del seminari d’estiu, on es va fer un repàs d’esperances i perills: des dels desafiaments dels nous moviments per la pau a les contradiccions de les polítiques de cooperació, des de les noves violències als perills dels desequilibris d’un desenvolupament no sostenible en l'àmbit ecològic i social. Aquest any, la Unipau dedicarà el seu seminari d’estiu a reflexionar sobre la unió i la desunió de les dues ribes de la Mediterrània, dos mons que són alhora un sol món, que enfronta reptes des de diferents marcs socials i culturals. S’apropen les dues ribes o s’està creant un abisme insalvable? Les relacions de la Unió Europea i el nord d’Àfrica: projecten dependència o solidaritat? Estudiarem la història i l’origen dels conflictes actuals des de Marroc a Israel, des dels Balcans a Algèria, la situació dels nous moviments socials, la crisi dels partits nacionalistes, dels socialismes alternatius i l’ascens de l’islamisme. Analitzarem els moviments migratoris i la “bomba demogràfica” amb una riba de població majoritàriament jove enfront d’una riba amb una piràmide de població envellida. Les relacions euromediterrànies que presenten tantes esperances com rebuigs. Però, sobretot, mirarem cap al futur amb l'esperança de compartir un mar comú unit per la diversitat de les seves cultures i el desig majoritari de viure en pau.

2005 - REPTES PER LA PAU AL SEGLE XXI

La Universitat Internacional de la Pau camina ja fa vint anys. La nostra cultura és una cultura de números; per això “20” és sempre una excusa rodona per a celebracions, però no ens podem quedar aquí. Aquest és un moment per mirar enrere; per a fer, no obstant, un balanç dels progressos que hi ha hagut a la nostra societat en cultura de pau; i també per mirar endavant, jaq eu els reptes estan davant i cal seguir caminant. Per això la Universitat de la Pau presenta aquest estiu una edició sota el títol “Reptes per la pau al segle XX. Esperances i frustracions després de la Guerra Freda”, que ens convida a reflexionar sobre els canvis que s’han produït en els darrers anys, però per fixar-se en els reptes que se’ns presenten i en els que ens hem de comprometre per a seguir construint una cultura de pau.

2004 - ÀFRICA: CAMINS PER LA PAU

En la XIX edició de la Universitat Internacional de la Pau hem volgut trencar la idea de l’Àfrica com un continent llunyà, empobrit i sense futur. Parlarem i discutirem sobre l’Àfrica des de la comprensió, l’esperança i la solidaritat. Comprensió perquè aquest estiu volem posar fi als tòpics simplistes sobre l’Àfrica. En aquesta edició de la Universitat volem intentar comprendre un continent que ens han amagat sota imatges impactants de fam, pobresa i abandonament; un continent que només recordem com a font de desgràcies i infortunis. Esperança perquè descobrirem que l’Àfrica ja existia abans que la descobrissin els europeus; que és un continent ric que ha estat empobrit per les xarxes mundials del comerç desigual, que les seves potents cultures autòctones continuen vives actualment i que els seus moviments socials i cívics ofereixen alternatives dinàmiques al subdesenvolupament i a la violència. Solidaritat perquè l’Àfrica real és un món d’il·lusions, de canvis, de persones que lluiten per un ideal fraternal i que intenten solucionar els seus conflictes per oferir-se un futur millor. L’Àfrica ens crida perquè col·laborem amb ella sense paternalismes prepotents. Res no és inevitable si es té voluntat de canviar el món.

2003 - PODER I VIOLÈNCIA

L’edició d’aquest any de la Universitat Internacional de la Pau està dedicada a la reflexió sobre el “poder i la violència” i la seva influència sobre les relacions socials i la pau entre els pobles. Cal plantejar-se si la violència “inevitable” és causa i justificació del poder o si, al contrari, la violència és conseqüència d’un poder “evitable”. Sigui quina sigui la nostra opinió, sembla raonable pensar que la voluntat de poder i domini ha estat i continua essent el fil conductor pel qual transcorre la història de les guerres. Per tot això, des de la Universitat Internacional de la Pau ens ha semblat interessant ocupar-nos d’aquestes qüestions des d’un pensament crític al servei de la pau i al no rotund a les guerres. L’actualitat, novament, posa de manifest la irracionalitat i la criminalitat de les dinàmiques del poder. Així doncs, amb el programa d’enguany, ens hem proposat analitzar el poder i la violència en cadascuna de les seves dimensions: personal, col·lectiva, política i econòmica, així com les respostes que des dels moviments socials apareixen i ens conviden a no resignar-nos, a no repetir la història.

2002 - PAU I CIUTADANIA

No pot haver-hi pau global sense drets humans. Per a aconseguir-ho és necessària una afirmació crítica i responsable de la ciutadania mitjançant una educació per la pau impulsada per totes les institucions, inclosos els mitjans de comunicació. Els principals frens per a la pau mundial són la injustícia, el deute extern i les fronteres socials i econòmiques que representen límits a l’extensió d’aquests drets universals de la humanitat. Durant cinc dies la universitat aprofundirà en aquest panorama. El primer bloc d’estudi considera la justícia com a base de la seguretat mundial davant la repressió indiscriminada de la violència. El segon bloc analitza la necessària extensió conjunta de la democràcia globalitzada i dels drets fonamentals de la persona com a base per a la pau. El tercer bloc planteja els límits que representa el final dels conflictes, com el deute extern amb les seves conseqüències de pobresa i immigració. El quart bloc enfronta la cultura de la pau a la cultura de la guerra i als qui la justifiquen. El cinquè i darrer bloc d’estudi es dedica a l’educació per la pau com a base per a la convivència. La intenció de la Universitat Internacional de la Pau és aportar elements de reflexió i material d’anàlisi per a un canvi possible de les situacions de conflicte del nostre temps.

2001 - LES ALTRES VIOLÈNCIES